Possiblement les plagues bíbliques sobre Egipte són les més famoses de la història; però, en els –pocs– viatges que he fet, he comprovat que n’hi ha una de recent, persistent i de dimensions considerables.
Com les llagostes que van envair la capital del Nil, hi ha una espècie que s’ha anat escampant arreu del planeta; de fet, en podeu veure mostres en diferents formats televisius (alguns millors que altres, tot sigui dit). Sí amics, els anomenats españolitos en una cançó que, penseu-hi, canteu almenys un cop a l’any, s’han anat establint arreu.
En la meva última parada, Londres, aquest fet no ha estat una excepció. A la casa on visc, als museus on vaig, als establiments de menjar ràpid i cafè car... Quan menys t’ho esperes, et sorprens girant-te perquè has sentit parlar algú i ho has entès a la perfecció (intenta-ho amb les converses col•loquials dels autòctons...).
I no només es pot veure in situ. Si fas un Google amb “españoles+londres” et surten 10.100.000 referències, per no parlar de Facebook i altres xarxes socials, on els grups es multipliquen per moments, i tracten temes tan diversos com l’allotjament, la feina o “Españoles que van a Londres y se compran un sombrero” (sí, existeix). Per cert, aquestes últimes serien plagues 2.0?
Segurament aquesta observació es pot extrapolar a tots els països i nacionalitats, perquè des que el món és món, els moviments migratoris han marcat l’evolució de la humanitat. Això sí, allà on sigueu, no oblideu la brúixola.
PD: Qui em coneix sap de quin peu calço amb el tema nacional, d’aquí la distància amb els protagonistes de l’escrit.
Imatge: paolavalestocados.blogspot.com
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada