Tot i no ser una festivitat oficial, Sant Jordi és un d’aquells dies que l’alegria i la joia omplen els carrers de Catalunya. Dóna goig passejar entre les parades de llibres i roses, llegir les contraportades i sospesar quina història t’enganxarà més, o dir-te a tu mateix que aquest any compraràs una flor groga, per ser original, i acabar comprant la clàssica roja –la més bonica, tot sigui dit–.
Reconec que sóc molt fan de Sant Jordi i estar lluny de casa aquest dia se’m feia molt costa amunt. Per sort, un trosset de tan nostrada diada es va deixar veure per terres londinenques. El diumenge 22 d’abril, el mercat de Borough es va omplir de cultura i gastronomia catalana i, agermanades amb l’anglesa, els catalans residents i visitants a Londres vam poder celebrar un Sant Jordi molt especial. Perquè sí, perquè tot i ser diferents en quasi tot, anglesos i catalans compartim patró; i perquè la Delegació del Govern de la Generalitat al Regne Unit va fer mans i mànigues per fer-nos sentir com a casa.
Roses, calçots, folk català i fideuà per part catalana; embotits, pastissos, pies i dances i disfresses medievals per part anglesa. Ernest Crusats, del grup viguetà La Iaia, va posar les notes de bona música i humor amb la seva actuació en acústic i el seu anglès macarrònic, arrancant aplaudiments al final de cada cançó i molts somriures quan intentava explicar als londoners per què a Catalunya es regalen roses per Sant Jordi. I entre dança i dança amb vestimentes d’aquelles d’una pel•lícula de Robin Hood, l’oloreta dels calçots es començava a escampar per Borough Market. Ni us imagineu la cara dels locals quan, amb pitet de pam i mig inclòs, alçàrem aquelles cebes banyades en romesco enlaire i ens les cruspírem àvidament. Boníssims, per cert.
I així, entre rebosteria britànica i poesia catalana va acabar la celebració de la diada de Sant Jordi a Londres. Amb la sensació d’haver passat una estona molt especial i amb un llibret d’informació turística de les Terres de l’Ebre amb anglès, assenyalant al mapa La Ràpita i dient, “This is my home!”.
Fotos: Marina Sancho
