Sembla que ja està sent un costum actualitzar el bloc els diumenges a la nit; no ho faig expressament, però és un dels únics moments de calma relativa que tinc durant la setmana. Mentre escolto el Pou i companyia a Rac1 (molt recomanable per aquells que voleu riure i passar una bona estona, a més de saber que fa el Barça) penso en la setmana que he tingut. Per on començar...
Ha estat la primera setmana de l'últim quadrimestre de la carrera, que es diu prompte. Conclusions? La meva vida social serà pràcticament inexistent, excepte la relació amb els teòrics dels llibres i els d'Esports de TV3, i els meus compis (no m'oblido de vatros; què seria de mi sense la vostra amistat!). Treballs, parcials i pràctiques seran el meu pa de cada dia; això sí, festeta al juny!! Fora exàmens i a la platgeta amb els mañicos. O l'altra banda del món amb els guiris (això últim ja ho veurem, si el Ministerio està generós intentaré anar el més lluny possible to speak English -resarem a Santa Beca perquè es faci realitat). Una altra conclusió? Sortiré guapa a l'orla, jeje. Per aquells que no creuen en la màgia, combineu planxa dels cabells, maquillatge i arracades i tindreu gairebé un miracle. Per cert, aprofito aquestes línies per reivindicar dues coses: primera, que no facin les fotos al desembre, quan el moreno de l'estiu és un bonic record i les ulleres pels treballs i l'estudi d'exàmens comencen a ser profundes, i segona, que el Puig i el Manel Mateu haurien d'aparèixer a la meva orla.
Continuem... Avui he acabat el tercer cap de setmana oficial com a estudiant en pràctiques a TV3. Què puc dir?! Està sent una gran experiència perquè, a part d'anar amunt i avall veient futbol, bàsquet, atletisme, waterpolo, hoquei patins... per tot Catalunya, visc en primera persona com es fa això de la tele. Les connexions amb la FORTA, els consells de redacció, com es fan les escaletes, el "una mica de silenci que gravem veus!", les presses del TN i del directe... i el bocata del vespre! I, a més, puc fer les meves cosetes. A part d'una mitja crònica de l'Hospitalet-Terrassa per al Futbol.Cat (massa lluny ja en les dates), ahir, dissabte 23F (quina data també!), va sortir a Esports 33 una notícia muntada, escrita i locutada per una servidora. Els nois del waterpolo bé s'ho valien, en tots els sentits ;-) Tot i els problemes tècnics que estem tenint els becaris, he de dir que, a aquestes alçades, el balanç és més que positiu. Tots a la redacció et donen un cop de mà quan cal (que és sovint!) i els càmeres amb qui anem per aquesta terra nostra ens cuiden molt bé. No podria dema
nar més.
nar més. Aquesta setmana, però, també m'agradaria destacar-la per quatre coses que han passat al món. Els titulars dels últims dies a tots els mitjans les estableixen perquè, com bé diuen per la facultat i al món comunicatiu, són els mitjans qui marquen l'actualitat. Començàvem la setmana amb la renúncia de Fidel Castro a seguir al capdavant del govern cubà. La notícia va fer il·lusionar-se la comunitat internacional davant una possible obertura de l'illa cap a la democràcia. Aquest matí, però, s'han acomplert els pronòstics i el germà de Fidel, Raúl Castro, ha estat escollit per dirigir el règim comunista a partir d'ara. Els, per a dir-ho d'alguna manera, desil·lusionats d'abans veuen la llum al final del tunel en què Raúl només és cinc anys més jove que Fidel i això, tard o d'hora, comportarà la fi del règim més llarg del segle XX.
L'AVE arriba a Barcelona. El dimecres 20, els passatgers del pont aeri ja tenien una alternativa al tràfec de l'aeroport per arribar fins a Madrid. Duem quatre dies de TGV a Barcelona, amb viatges cap a Lleida, Tarragona i Madrid i ja es parla de la propera connexió amb Girona per arribar fins a França. Davant de la gran quantitat de pàgines de diaris i hores a tele i ràdio que s'han dedicat a aquest tema, i de si és més ràpid arribar a la capital de l'Estat amb tren o amb avió (quin gran esforç periodístic!!), jo, resident a Barcelona però que visito sovint el meu poble (a uns 200 km tant de Barcelona com de València) em pregunto quants anys passaran fins que sigui més ràpid arribar a La Ràpita que a Madrid (a uns 600 km). I comença la campanya electoral. Que no havia començat ja? Per sort o per desgràcia estem patint una sobreinformació de la política els últims anys i això fa que tinguem la sensació que ja fa temps que els partits s'estan autopromocionant i atacant constantment. Bé, de fet, no és una sensació perquè és ben cert, i per això no deixa de ser curiós que l'únic de diferent des que es va encetar la campanya és que ara, a més, et demanen el vot. Com a mínim se'n recorden de natros. A veure si se'n recorden després.
I ja per acabar, no puc anar dormir sense escriure quatre ratlles sobre la situació de la Lliga. Avui he anat al Camp Nou amb mons pares i he gaudit amb els gols del Barça (especialment el tercer, jugada preciosa que combinen Touré, Messi i Eto'o). En acabar-se he escoltat la retransmissió del Madrid per Rac1. El Barça a 2 punts dels de Schuster a falta de 13 jornades per acabar-se la Lliga. I Robben celebrant el gol a la Cibeles...
