
Per fi, després de dos mesos amunt i avall per estes terres catalanes, els de TV3 em van enviar al costat de casa, a un dels llocs que més han significat per a mi en els últims anys, esportivament parlant: al Palau Blaugrana. Ahir vaig fer la meva primera visita com a 'periodista' al Palau, i quina estrena! Els que em coneixeu sabeu que la meva debilitat és el bàsquet, però des de fa un temps el cuquet de l'handbol m'ha mossegat i quan divendres vaig veure el planning de rodatges, em vaig emocionar. Segur que Barrufet i companyia sabien que hi anava, perquè van jugar un dels millors partits d'aquesta temporada -cert és que el rival (Torrevella) no va mostrar el seu millor joc. Acreditació al coll, vaig poder gaudir del partit a peu de pista i, no, no vaig rebre cap pilotada (toco fusta per si de cas hi torno).
Conyes a part, els jugadors de Manolo Cadenas van jugar un partit complert, molt encertats en
atac, encapçalats per Iker Romero, màxim anotador amb 9 gols (3 de penal), i ben posicionats en defensa, destacant el doble pivot Garabaya-Nagy a la primera part i Garabaya-Noddesbo a la segona. I com no, David Barrufet va tornar a ser el porter inexpugnable que tots recordem (i va donar descans a Kasper Hvidt, que ja li tocava). Amb aquesta victòria per 36 a 20 el Barça es torna a col·locar a dos punts del Ciudad Real, i va descontant els partits que li queden per enfrontar-se al líder en la penúltima jornada.

Aquí acaba el paràgraf periodístic i comença el sentimental. Fa uns mesos vaig poder entrevistar el David Barrufet per a una assignatura de la carrera
i vaig quedar encantadíssima de la vida amb ell, amb el grup i amb el bon tracte que hem van donar els de premsa. Són un equip exemplar, bons companys dins i fora de la pista. Amb la crisi extrema que està patint el futbol, és una llàstima que els nois de l'handbol no apleguin ni un miler d'aficionats culés.

Fotos: www.fcbarcelona.cat
2 comentaris:
ai sancho... no he entès res del paràgraf periodístic, lo qual deu voler dir q és molt professional i ben documentat. No saps en quins nivells para la meva cultura esportiva després de gairebé un any sense viure al teu costat.
m'alegro que estiguis contenta. Un petonet gros!
que bé que puguis deixar comentaris!! quina il·lusió, jeje!! ara sí que actualitzaré sovint! molts besets
Publica un comentari a l'entrada