No sé si serviria com a crític de cinema. Suposo que veure tantes pel·lícules i tan diferents al final t'ha de crear una capa d'impermeabilitat vers les històries, perquè veure moltes pelis com la d'ahir t'acabaria afectant massa. Jo encara estic pensant si m'ha agradat o no. No puc negar que és una gran pel·lícula, però, com diu ma mare, no per això t'ha d'agradar. Un drama molt dur, ambientat a la Romania comunista de finals dels 80, explica la història d'una noia que vol interrompre el seu embaràs en un país on és il·legal. El pes de la narració, però, recau sobre la seva amiga... No us dic res més, perquè és un relat per veure, no per llegir en un post i, si realment la voleu veure, està bé que experimenteu la pel·lícula des de la ignorància, com jo. Això sí, us aviso que l'engoixa us durarà; de fet, en acabar la peli es podia palpar en la sala dels Verdi (amb més gent de la que em pensava).
Amb tot, i mentre tornava cap a casa, pensava que a mi, el que més m'afecta de pel·lícules com 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies és que t'expliquen coses que passen o passaven de veritat. Afortunats tots els que no ho hem patit. Desafortunats aquells que ho ignoren.
2 comentaris:
Només aprofito per a saludar-te per primer cop. Jo també sóc un fan de La força de la gravetat, de Francesc Serés.
la veritat és que la peli em va decepcionar. El setembre Manue em va recomenar veure-la i em va dir que era duríssima, un mes després en Tom va afirmar la seva teoria...així que vaig decidir veure-la. Jo no la vaig trobar tant dura. Actualment Romania és e país amb la taxa d'abrtaments més alta de tot Europa, seguida de Rússia, i la pel·lícula mostra un drama personal endurit a través dels llarg silencis que tant volen dir.
Publica un comentari a l'entrada