dilluns, 25 d’abril del 2011

Trista victòria

Sí, és una contradicció, però és la sensació amb què s'ha quedat el Palau Blaugrana quan l'àrbitre ha xiulat el final del partit. El Barça Borges ha deixat escapar l'avantatge de quatre punts que tenia a manca de quatre minuts per acabar, i el definitiu 27-25 ha deixat un regust agredolç a jugadors i afició.

En només un minut, el Kiel ha deixat en evidència les mancances dels blaugrana avui en defensa i ha posat una mica més difícil per als de Xavi Pascual la tornada diumenge vinent a l'Sparkassen-Arena. S'ha guanyat, i és important, però l'actual campió d'Europa és un rival massa complicat com per facilitar-li les coses d'aquesta manera.

Thierry Omeyer ha estat de nou un malson per a l'atac blaugrana, que de cara a la tornada de quarts haurà de millorar el joc dels extrems, que avui només ha estat efectiu de la mà de Víctor Tomàs i ha trobat a faltar la manca d'efectivitat de Juanín.

Pel que fa a la defensa, l'equip de Xavi Pascual ha encaixat massa gols per les lentes transicions defensives i a Saric li ha costat entrar en el partit. Cal destacar, però, que el sistema 5:1 amb Ugalde avançat plantejat en alguns moments ha funcionat força bé.

En una setmana sabrem si el Barça Borges es classifica per a la Final Four de la Champions. No serà fàcil.



Foto: www.fcbarcelona.cat - Germán Parga.

dimecres, 30 de març del 2011

Dijous més i, millor?

Semblava que havia de ser el partit de Ricky Rubio, perquè el base del Masnou ha estat el protagonista de les primeres tres accions ofensives del Barça a l’OAKA. Però ha estat Jacka Lackovic, amb sengles triples al final dels dos primers quarts, qui ha donat aire al joc blaugrana, que en atac ha naufragat durant la primera meitat, més pels propis errors que pels encerts en defensa dels grecs.

Rubio, però, de qui aquest matí s’ha dit a les xarxes socials que estaria disposat a marxar a Minessota la temporada vinent, ha tornat a aparèixer en el tercer quart, i amb dos triples consecutius ha deixat el Barça a només tres punts del Panathinaikòs (46-43). L’equip d’Obradovic, però, esperonat per 22.000 seguidors –en un pavelló amb capacitat per a 18.000–, guiat per un genial Diamantidis i afavorit per un arbitratge novament nefast –han xiulat dues tècniques a Joan Carles Navarro en el que duem d’eliminatòria– ha obert una petita escletxa al final del tercer quart (55-49).

El Barça llavors ha semblat que despertava d’un malson i amb quatre triples consecutius (Morris 2, Lackovic i Rubio) ha empatat el partit i Ingles ha establert el 61-63 que donava esperances als blaugrana. Esperances que s’han acabat diluint com dijous passat, quan els de Xavi Pasqual no han pres bones decisions –sap Alan Anderson que una cistella de 2 no serveix a falta de 2 segons pel final si vas perdent de 3? Sembla que les ensenyances de Pitàgores no han arribat avui al parquet de l’OAKA, que ha apagat els llums amb el marcador final de 76-74. De cara al partit de dijous, esperem que l’equip blaugrana hagi après la lliçó.

Foto: www.euroleague.net.

diumenge, 30 de gener del 2011

Barça B and Celta draw one all in a vibrant game

Barça B remains winless in Miniestadi.Yesterday drew with Celta de Vigo (1-1), Division II runner-up, and now accounts for nearly three months without a win at home.

The game started well for Luis Enrique’s team, which advanced the scoreboard at minute 8. Edu Oriol finished a great pass from Jonathan Soriano, who won the defenders’ back. The forward from Cambrils scored his second goal in the current season.

Celta reacted to Barça B initial goal and increased the game’s pace. The Galician team arrived again and again to the local area and put in serious problems the Barça’s defence. Barcelona also had several chances, but it always crashed into the defence of Galicia.

In the second game with Barça B, Thiago could not play with the dynamism that characterizes him because of the good defensive approach of Celta de Vigo in midfield.

In the second half, Celta continued to attack and it managed to tie at minute 62. Álex López finished a counterattack move.

With the tie, the Galicians believed in their possibilities and got in trouble Miño, who stopped a great shot of Garai at minute 67. Celta de Vigo kept trying to score, but it ran into a great Marc Bartra. The Catalan centre-back made a superb defensive game and he avoided three clear chances of scoring for the visitors in the final minutes.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Quan algú se'n va d'aquesta manera, no hi ha paraules

L'ajuntament de Sant Carles de la Ràpita ha decretat dos dies de dol per l'assassinat de la jove rapitenca en l'atracament d'una sucursal bancària aquest matí a Cambrils. Des d'aquí vull unir-me a les mostres de condol a la família i amics.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Cap al Mini, que hi falta gent

El Barça B ha començat la temporada a Segona Divisió A com un tro. Cinquè a la classificació amb 16 punts (5 victòries, 1 empat i 2 derrotes) i encara invicte a casa, el filial blaugrana s'ha mostrat com un dels equips forts de la categoria, tot i ser el més jove de la competició. Els bons resultats i el bon joc exhibit pels homes de Luis Enrique, però, no està sent suficient per engrescar la gent a anar al Miniestadi. Aquesta tarda, el Barça B rebrà l'Osca en un camp amb capacitat per a 15.276 espectadors que, per desgràcia, es tornarà a quedar mig buit.

Tot i que l'accés al Mini per als socis és de franc, dels quatre partits que el filial ha disputat a casa fins ara, en cap l'entrada ha superat els 5.000 espectadors. Aquesta tarda, a més, el primer equip juga a la mateixa hora a Saragossa (18:00h, Gol TV i Canal+ Liga), fet del qual Luis Enrique es lamentava fa uns dies en el seu Twitter: "Juguem al Mini el dissabte a les 18.00 contra l'Osca i coincideix amb el partit del primer equip. Llàstima". Tampoc ajuda gaire la manca de serietat que el club va mostrar en l'incident de fer pagar o no un preu simbòlic als socis en el Barça B-Tenerife.

L'entrenador asturià i els seus jugadors ho estan donant tot per què el Mini no sigui un estadi on l'afició visitant se senti més que la local. Potser toca que els seguidors culés els hi tornin, no?


Foto: www.fcbarcelona.cat

dissabte, 16 d’octubre del 2010

El Barça assalta La Fonteta (69-78)

L'equip blaugrana s'emporta la victòria davant un València lluitador fins als últims minuts. Navarro, amb 22 punts, lidera els seus companys en el retorn a una de les poques pistes on el Barça va caure la temporada passada

El partit va començar amb un autèntic cicló ofensiu per part dels dos equips. Els de la Fonteta, liderats per Lishchuk i amb un 4/4 en triples en el primer quart, van aconseguir un màxim avantatge de vuit punts (26-18) sobre el Regal Barça. Però els de Xavi Pascual van sobreposar-se a l'encert valencianista amb un bon joc col·lectiu i un Navarro excel·lent des de la línia de tres (3/4), per arribar al final dels primers deu minuts amb el resultat de 28-25.

En els primers compassos del segon quart, Lorbek va posar per davant el Barça (28-30) per primer cop i el València ja no va poder superar-lo més, tot i que la igualtat va ser una constant fins als últims minuts del matx. Les defenses es van imposar a l'encert anotador exhibit a l'inici per ambdós equips i el segon temps va acabar amb un parcial de 8-14.

A la represa, els locals van posar contra les cordes els blaugrana quan Lishchuk, màxim anotador del seu equip, va establir el 48-50 al marcador. Però va aparèixer Pete Mickael, amb molèsties al genoll i inèdit fins aquell moment, que amb dos triples consecutius va donar al Barça una mica de respir al final del tercer quart (53-58). En els últims deu minuts, els blaugrana van seguir dominant en el marcador i van ampliar fins a deu el màxim avantatge aconseguit en el partit (63-73). Navarro, amb 22 punts, va ser el màxim anotador del matx.

divendres, 1 d’octubre del 2010

El Madrid s’emporta el derbi (79-84) en l’estrena de la nova temporada ACB

Asefa Estudiantes i Reial Madrid van obrir la temporada 2010-11 amb un partit força igualat que va caure del costat visitant gràcies a l'encert de Carlos Suárez (21 punts i 29 de valoració) i la millora del seu equip en defensa en la segona part. Els locals van deixar escapar un màxim avantatge d'onze punts

Els equips madrilenys van sortir a la pista del Palacio de los Deportes imprecisos i desencertats en les primeres jugades del partit. Amb el pas dels minuts, però, el joc ofensiu es va assentar i l'intercanvi de cistelles va ser una constant enfront d'unes defenses més aviat toves. A falta d'idees per jugar en estàtic, el Reial Madrid va aprofitar els robatoris de pilota i els rebots defensius per córrer al contraatac de la mà de Llull i Sergio Rodríguez. En l'Estudiantes, Gabriel, Asselin i Jasen van desplegar el seu joc a la pintura, anotant, traient faltes i aprofitant els tirs lliures (5/6).

En l'inici del segon quart, Estudiantes va estar més encertat en atac, especialment Germán Gabriel (10 punts en set minuts), i va aconseguir un màxim avantatge d'onze punts. Els locals, però, no van saber administrar aquest marcador i el Reial Madrid va arribar al descans només cinc punts per sota (44-39), gràcies, sobretot, a l'empenta de Llull. El menorquí va aconseguir sis punts consecutius en l'últim minut abans del descans.

A la represa, el Madrid va intensificar la seva defensa i no va deixar a Estudiantes moure la pilota amb la comoditat amb què havia jugat fins llavors. Els de Messina també van millorar en atac i van donar la volta al marcador amb un parcial de 0-9 (49-54). Carlos Suárez, ex Estudiantes, va liderar la reacció blanca i va anotar la meitat dels punts de seu equip en aquest quart (12 pts., 3/3 en triples i 3/4 en tirs lliures).

En l'últim quart, el Madrid va ampliar el seu avantatge, però Estudiantes va tornar a entrar en la lluita pel partit a cinc minuts del final gràcies a l'encert de Gabriel i Welsch (72-72). Amb la igualtat en el marcador, els dos equips van intercanviar cistelles de nou (algunes d'espectaculars, com un alley hoop de Granger), amb més encert per part del Madrid que, un cop per davant, va saber gestionar els últims compassos del partit.


Foto: www.marca.com

dissabte, 11 de setembre del 2010

Enorme ensopegada del Barça B (5-1) en el camp del FC Cartagena

Un filial blaugrana desdibuixat ha caigut per 5-1 davant un rival que s'ha mostrat superior en tots els aspectes del joc. El FC Cartagena, aspirant a pujar a Primera Divisió, no ha donat cap opció als homes de Luis Enrique, que a la mitja part ja perdien per 2-0. Als dos minuts de la represa, els locals han marcat el tercer i han sentenciat un matx on els joves jugadors blaugrana han rebut el primper gerro d'aigua freda de la temporada. Benja ha marcat el gol de l'honor a set minuts del final

Poc li va durar al Barça B la ratxa de bon joc i victòries en la seva tornada a la divisió de plata. Després de dos partits guanyats amb solvència a Vigo (enfront del Celta, 1-2) i al Miniestadi (enfront del Xereç, 2-1), en la tercera jornada l'equip blaugrana va rebre un autèntic bany de joc i gols al Municipal Cartagonova. El conjunt dirigit per Juan Ignacio Martínez va mostrar des del primer minut les seves intencions de jugar un futbol ofensiu i ben contruït des del darrera i deixar sense opcions el joc de toc i possessió a què ens té acostumats el filial blaugrana. Amb el ritme del partit totalment controlat, els locals van disposar de diverses ocasions abans d'avançar-se en el marcador en el minut 17, quan Cala va aprofitar un mal refús d'Oier a la sortida d'un córner. El segon del Cartagena no es va fer esperar i en el 27', Botelho va trobar una autopista per banda esquerra i amb una cursa digna d'Usain Bolt va deixar enrera Thiago i tota la defensa blaugrana per servir el gol al davanter Toché. Amb el 2-0, el Barça B va desaprofitar dues ocasions de tornar a entrar en el partit. En el 39', una gran combinació de Nolito, Thiago i Jonathan Soriano va acabar amb la pilota al pal; i en el 44', una altra bona combinació entre Nolito i Thiago que va malbaratar Saúl amb un xut molt fluix a les mans del porter Rebollo.

A la tornada del descans, el Cartagena va sentenciar el partit amb el tercer gol, obra de Toni Moral després d'una jugada de contraatac. El Barça B no va saber en cap moment com reaccionar i les badades en defensa van ser una constant. En el 65', Moral va guanyar l'esquena dels centrals blaugrana i va pujar el 4-0 després d'una gran assistència de Toché. L'entrada de Rochina per Soriano va donar una mica d'aire a l'atac blaugrana, que s'estavellava constantment contra la defensa murciana. En el minut 70, el jove davanter de Sagunt va disposar d'una clara ocasió, amb un xut de rosca que va acabar fora. Al 83', Benja va marcar el gol de l'honor a centrada de Nolito, que ja compta amb quatre assistències en tres partits. En el temps de descompte i amb el partit resolt des de feia estona, el veterà davanter Víctor va rubricar el 5-1 definitiu en l'enèsima badada defensiva del filial del Barça.

Luis Enrique, mitjançant Twitter, va reconèixer que "no havien estat en el partit en cap moment", després del "bon correctiu" que va suposar la primera derrota de la temporada. L'asturià, però, acabava amb un "millorarem", i molt ho haurà de fer el filial de cara als propers partits, contra l'Elx i el Numància al Miniestadi. 

dissabte, 28 d’agost del 2010

Allò que bé comença...

I com va començar el partit a Balaídos; més d'una quinzena d'ocasions de gol es van comptar entre Celta i Barça B només en la primera part de joc. Els locals van disposar de les més clares i nombroses, però van topar amb un Miño incommensurable sota els pals. Les més efectives van ser dels blaugranes, que a la mitja part ja guanyaven 0-2 gràcies a l'encert de Soriano i Fontàs. En un segon temps menys intens però farcit també d'oportunitats, el davanter del Celta Dani Rodríguez va establir el definitiu 1-2

En els primers minuts a Segona A, el filial blaugrana es va mostrar nerviós i poc convençut de la seva gran qualitat al mig del camp (amb Oriol Romeu, Jonathan Dos Santos i Thiago), fet que va propiciar fins a quatre pèrdues de pilota i sengles contraatacs del Celta, ben resolts per un Rubén Miño que va salvar el seu equip de sortir golejat en la primera meitat. Per part blaugrana, només Benja va apropar-se a la porteria rival, però sense encert en la rematada final. En el minut 28, però, Jonathan Soriano va aconseguir el 0-1, després d'una jugada excel·lent de Nolito per banda esquerra, que va deixar el 'killer' blaugrana sol davant Falcó. El gol no va fer abaixar els braços a l'equip gallec, que va continuar posant a prova la destresa de Miño sota els pals i evidenciant dificultats dels blaugrana en defensa. En el minut 39, el Celta va disposar de tres ocasions consecutives (Papadopoulos de cap, De Lucas des de la frontal de l'àrea gran i Trashorras aprofitant un rebuig al límit de l'àrea petita), sempre aturades pel porter blaugrana. Abans del descans, però, va arribar el segon dels de Luis Enrique. Fontàs, que arribava des del darrera, remata una gran assistència de Nolito.

En la segona meitat, el Celta va seguir arribant més a l'àrea rival, però amb poc encert de cara a porteria, fins que en el minut 73 Dani Rodríguez, un dels millors de l'equip local, aconseguia l'1-2 a passada del gironí Joan Tomàs. Amb el pas dels minuts, el gran esforç de la primera meitat i la calor van començar a fer estralls en els jugadors d'ambdós equips, que no van incomodar més les porteries rivals.

En acabar l'encontre Luis Enrique destacava en el seu compte de Twitter "el bon inici de l'equip a Vigo, tot i que hi ha molts aspectes a millorar".


dimecres, 23 de juny del 2010

Haurem de fer com la Milà

No fa gaire Andreu Buenafuente va fer referència a Mercedes Milà en un dels seus monòlegs a La Sexta. Concretament, a la naturalitat amb què la periodista catalana va assegurar en una de les edicions de 'Gran Hermano' el normal que era fer pipí al mar quan s'estava a la platja. Doncs bé, durant dos dies -com a mínim-, rapitencs i visitants haurem de fer com la Milà i entrar al mar cada cop que haguem de buidar la bufeta.

Ahir al matí, dia 22 de juny, i sense avisar a l'Ajuntament -que els contracta i els hi paga per un servei que avui no oferiran- l'empresa Pronto Servis va decidir treure tots els sanitaris mòbils de totes les platges amb l'excusa que, altres anys, s'han patit desperfectes durant la revetlla de Sant Joan; és a dir, que hi ha gent que hi tira petards com a distracció. Així què? Tots hem de pagar per uns actes vandàlics que ni tan sols saben si es produiran avui? No sé si en un servei bàsic i públic com aquest, en una ciutat que els mesos d'estiu es deu al turisme, val el refrany aquell de más vale prevenir que curar...

Imatge: http://www.poly-klyn.com/