Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris platja. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris platja. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de juny del 2010

Haurem de fer com la Milà

No fa gaire Andreu Buenafuente va fer referència a Mercedes Milà en un dels seus monòlegs a La Sexta. Concretament, a la naturalitat amb què la periodista catalana va assegurar en una de les edicions de 'Gran Hermano' el normal que era fer pipí al mar quan s'estava a la platja. Doncs bé, durant dos dies -com a mínim-, rapitencs i visitants haurem de fer com la Milà i entrar al mar cada cop que haguem de buidar la bufeta.

Ahir al matí, dia 22 de juny, i sense avisar a l'Ajuntament -que els contracta i els hi paga per un servei que avui no oferiran- l'empresa Pronto Servis va decidir treure tots els sanitaris mòbils de totes les platges amb l'excusa que, altres anys, s'han patit desperfectes durant la revetlla de Sant Joan; és a dir, que hi ha gent que hi tira petards com a distracció. Així què? Tots hem de pagar per uns actes vandàlics que ni tan sols saben si es produiran avui? No sé si en un servei bàsic i públic com aquest, en una ciutat que els mesos d'estiu es deu al turisme, val el refrany aquell de más vale prevenir que curar...

Imatge: http://www.poly-klyn.com/

dijous, 25 de setembre del 2008

Un kit kat molt llarg


És estrany com les persones ens anem cansant de les coses que ens envolten (una cançó, una sèrie, un reality, un menjar...), inclús d'aquelles que fem nosaltres mateixos. I els blogs en són un clar exemple. Aquests primers dies de setembre, quan la connexió a Internet torna a ser una constant a la meua vida, he vist com he deixat morir poc a poc aquest espai i com molta altra gent ha fet el mateix. Però ja que la reflexió sobre la caducitat de les coses m'ha despertat aquest matí (juntament amb les obres del pis de dalt a les 8 del matí), he decidit reenganxar-m'hi.

Potser que expliqui la foto que acompanya aquest escrit. De veritat que no és gratuïta. Un dels motius pels quals ha semblat que tancava la porta d'aquest espai ha estat la falta d'Internet durant els mesos d'estiu. Per vuitè any consecutiu m'he passat juliol i agost servint canyes i gelats (entre ells el de la foto!) al xiringuito de la família, al poble. Un kit kat del que vull que sigui la meua vida professional, però que sempre em deixa bons records amb les històries que es creuen entre ronda i ronda. Un kit kat entre l'inici de la fi de la carrera i l'inici de l'inici d'una incògnita que encara no sé quan ni com es resoldrà. Ja es veurà.

De moment, contenta amb les pràctiques a Mundo Deportivo i amb la sensació que créixer pot tenir el seu què.