Ahir vaig baixar al bar a veure el Chelsea-Inter, esperant gaudir d'un bon partit de futbol i de la companyia dels amics. Quan en un moment de la primera part -una de les poques vegades- el locutor de Gol TV va nombrar Ross Turnbull, la sorpresa es va dibuixar a les nostres cares. El Chelsea va haver d'afrontar la tornada de vuitens de la Champions amb el tercer porter a l'onze titular i amb un noi de 19 anys a la banqueta, Rhys Taylor (que veient la sort dels guardametes blues últimament tenia números per acabar sortint). I el panorama, traslladat al partit que aquest vespre disputarà el Barça enfront de l'Stuttgart, ens va espantar, i molt.
Imaginar que avui, amb l'1-1 de l'anada i el record de la primera part de diumenge, el Roger Saperas comença el repàs a l'onze del Barça amb un "Pinto a la porteria" ens posa els pèls de punta; però un "Oier (o Miño) a la porteria" provocaria més d'un cobriment de cor. La importància de Valdés en aquest equip -i en la consecució dels títols- és tan indiscutible que a ningú se li passa pel cap que el de l'Hospitalet no jugui tots els partits que queden fins a final de temporada. Però que passaria si es lesionés?
No sóc ningú per posar en dubte la qualitat dels porters suplents del Barça (tots recordem el "Pinto de inflexión" i els del planter acostumen a fer bones actuacions amb el filal), però és obvi que cap dels tres fa ombra a Víctor Valdés. Cada estiu s'obre el debat de si el Barça hauria de fitxar un porter que suposés una competència directa per a Valdés, però els experts en la matèria mai es posen d'acord. El que sí asseguren tots, i també Guardiola, és que a dia d'avui, l'equip titular del Barça el formen "Valdés i deu més", i ja podem resar tots perquè el de l'Hospitalet no es lesioni, no fins a final de temporada, fins que no arribi un reforç de garantia que no provoqui desmais si surt en l'onze titular d'un partit important.
Foto: http://news.bbc.co.uk
