No recordo exactament quan em vaig començar a aficionar al bàsquet, però fins on m’arriba la memòria, he vist partits, sobre tot del Barça, en moltíssimes ocasions i situacions diferents: al sofà de casa, al sofà de casa un veí, sola, amb mon pare, amb amics, amb coneguts, amb saludats, a un bar, a dos, a tres... a espais públics, en viu a la graderia i a peu de pista... Però mai, fins avui, l’havia vist a un vaixell.
Una de les primeres coses que vaig buscar en arribar a Londres va ser on podria veure els partits del Barça (de futbol) amb més culés. Gràcies a Facebook vaig trobar la Penya Blaugrana London, que es reuneix per seguir l’equip de Guardiola al Bar&Co, the party boat rocking The Thames. Sí, sí, un bar en un vaixell flotant al Tàmesi. Normalment, només posen els partits de futbol, però una final de la Copa del Rei de bàsquet, amb el Barça i el Madrid com a protagonistes, ha fet obrir avui les portes d’aquest peculiar bar més aviat. Però com ja sabreu, el desenllaç no ha estat molt feliç.
Només érem quatre (aquí el bàsquet també és el germà lleig del futbol) i, tot i ser a la coberta inferior, el fred humit londinenc no ens ha deixat en tot el partit; ni a nosaltres, ni al Barça. Avui el Reial Madrid ha estat molt superior a l’equip blaugrana, tant en defensa (deixant sense idees ofensives al rival) com en atac (avui la seva cistella era una piscina olímpica) i ha estat el just guanyador de Copa 19 anys després de l’última aconseguida.
En cap moment el Barça s’ha reconegut com l’equip guanyador, superior en tots els aspectes del joc i capaç de deixar en menys de 60 punts als seus rivals, que ha estat des que Xavi Pascual va arribar a la banqueta. Navarro, capità blaugrana i jugador-pilotes-a-mi-en-els-moments-importants, no ha estat el de sempre (ja fa temps que els problemes físics li impedeixen rendir al 100%) i cap dels seus companys ha estat capaç de carregar-se l’equip a l’espatlla. La defensa blaugrana ha fet aigües en tot moment i l’encert des de la línia de 6.75 dels blancs ha estat demolidor, exemplificat en dues jugades de Llull (MVP) al final del segon i tercer quart, amb sengles triples sobre la botzina que deixava la diferència al marcador amb + 9 a favor dels madrilenys (33-42 i 56-65).
El Barça ha arribat a posar-se a només un punt (51-52) a la meitat de tercer quart, però després d’un temps mort demanat per Pablo Laso, el Madrid s’ha tornat a posar a + 7 i ja no ha baixat d’aquesta diferència en tota la segona part. Minut 40 i 74-91 en la meva primera final lluny de casa.
Com he dit, no ha estat el desenllaç més feliç, però em quedo amb l'experiència 'nàutica', la convicció que el Barça Regal s'aixecarà ben aviat i ens donarà moltes alegries, i que sigui on sigui, hi haurà algun freak com jo desitjant que soni el xiulet inicial i la pilota s'enlairi. Ah, i les vistes també ajuden a pair-ho millor.
Imatges: www.acb.com i Marina Sancho.
