Quan algú se'n va d'aquesta manera, no hi ha paraules

L'ajuntament de Sant Carles de la Ràpita ha decretat dos dies de dol per l'assassinat de la jove rapitenca en l'atracament d'una sucursal bancària aquest matí a Cambrils. Des d'aquí vull unir-me a les mostres de condol a la família i amics.

Cap al Mini, que hi falta gent

El Barça B ha començat la temporada a Segona Divisió A com un tro. Cinquè a la classificació amb 16 punts (5 victòries, 1 empat i 2 derrotes) i encara invicte a casa, el filial blaugrana s'ha mostrat com un dels equips forts de la categoria, tot i ser el més jove de la competició. Els bons resultats i el bon joc exhibit pels homes de Luis Enrique, però, no està sent suficient per engrescar la gent a anar al Miniestadi. Aquesta tarda, el Barça B rebrà l'Osca en un camp amb capacitat per a 15.276 espectadors que, per desgràcia, es tornarà a quedar mig buit.

Tot i que l'accés al Mini per als socis és de franc, dels quatre partits que el filial ha disputat a casa fins ara, en cap l'entrada ha superat els 5.000 espectadors. Aquesta tarda, a més, el primer equip juga a la mateixa hora a Saragossa (18:00h, Gol TV i Canal+ Liga), fet del qual Luis Enrique es lamentava fa uns dies en el seu Twitter: "Juguem al Mini el dissabte a les 18.00 contra l'Osca i coincideix amb el partit del primer equip. Llàstima". Tampoc ajuda gaire la manca de serietat que el club va mostrar en l'incident de fer pagar o no un preu simbòlic als socis en el Barça B-Tenerife.

L'entrenador asturià i els seus jugadors ho estan donant tot per què el Mini no sigui un estadi on l'afició visitant se senti més que la local. Potser toca que els seguidors culés els hi tornin, no?

Foto: www.fcbarcelona.cat

El Barça assalta La Fonteta (69-78)

L'equip blaugrana s'emporta la victòria davant un València lluitador fins als últims minuts. Navarro, amb 22 punts, lidera els seus companys en el retorn a una de les poques pistes on el Barça va caure la temporada passada

El partit va començar amb un autèntic cicló ofensiu per part dels dos equips. Els de la Fonteta, liderats per Lishchuk i amb un 4/4 en triples en el primer quart, van aconseguir un màxim avantatge de vuit punts (26-18) sobre el Regal Barça. Però els de Xavi Pascual van sobreposar-se a l'encert valencianista amb un bon joc col·lectiu i un Navarro excel·lent des de la línia de tres (3/4), per arribar al final dels primers deu minuts amb el resultat de 28-25.

En els primers compassos del segon quart, Lorbek va posar per davant el Barça (28-30) per primer cop i el València ja no va poder superar-lo més, tot i que la igualtat va ser una constant fins als últims minuts del matx. Les defenses es van imposar a l'encert anotador exhibit a l'inici per ambdós equips i el segon temps va acabar amb un parcial de 8-14.

A la represa, els locals van posar contra les cordes els blaugrana quan Lishchuk, màxim anotador del seu equip, va establir el 48-50 al marcador. Però va aparèixer Pete Mickael, amb molèsties al genoll i inèdit fins aquell moment, que amb dos triples consecutius va donar al Barça una mica de respir al final del tercer quart (53-58). En els últims deu minuts, els blaugrana van seguir dominant en el marcador i van ampliar fins a deu el màxim avantatge aconseguit en el partit (63-73). Navarro, amb 22 punts, va ser el màxim anotador del matx.

El Madrid s’emporta el derbi (79-84) en l’estrena de la nova temporada ACB

Asefa Estudiantes i Reial Madrid van obrir la temporada 2010-11 amb un partit força igualat que va caure del costat visitant gràcies a l'encert de Carlos Suárez (21 punts i 29 de valoració) i la millora del seu equip en defensa en la segona part. Els locals van deixar escapar un màxim avantatge d'onze punts

Els equips madrilenys van sortir a la pista del Palacio de los Deportes imprecisos i desencertats en les primeres jugades del partit. Amb el pas dels minuts, però, el joc ofensiu es va assentar i l'intercanvi de cistelles va ser una constant enfront d'unes defenses més aviat toves. A falta d'idees per jugar en estàtic, el Reial Madrid va aprofitar els robatoris de pilota i els rebots defensius per córrer al contraatac de la mà de Llull i Sergio Rodríguez. En l'Estudiantes, Gabriel, Asselin i Jasen van desplegar el seu joc a la pintura, anotant, traient faltes i aprofitant els tirs lliures (5/6).

En l'inici del segon quart, Estudiantes va estar més encertat en atac, especialment Germán Gabriel (10 punts en set minuts), i va aconseguir un màxim avantatge d'onze punts. Els locals, però, no van saber administrar aquest marcador i el Reial Madrid va arribar al descans només cinc punts per sota (44-39), gràcies, sobretot, a l'empenta de Llull. El menorquí va aconseguir sis punts consecutius en l'últim minut abans del descans.

A la represa, el Madrid va intensificar la seva defensa i no va deixar a Estudiantes moure la pilota amb la comoditat amb què havia jugat fins llavors. Els de Messina també van millorar en atac i van donar la volta al marcador amb un parcial de 0-9 (49-54). Carlos Suárez, ex Estudiantes, va liderar la reacció blanca i va anotar la meitat dels punts de seu equip en aquest quart (12 pts., 3/3 en triples i 3/4 en tirs lliures).

En l'últim quart, el Madrid va ampliar el seu avantatge, però Estudiantes va tornar a entrar en la lluita pel partit a cinc minuts del final gràcies a l'encert de Gabriel i Welsch (72-72). Amb la igualtat en el marcador, els dos equips van intercanviar cistelles de nou (algunes d'espectaculars, com un alley hoop de Granger), amb més encert per part del Madrid que, un cop per davant, va saber gestionar els últims compassos del partit.


Foto: www.marca.com

Enorme ensopegada del Barça B (5-1) en el camp del FC Cartagena

Un filial blaugrana desdibuixat ha caigut per 5-1 davant un rival que s'ha mostrat superior en tots els aspectes del joc. El FC Cartagena, aspirant a pujar a Primera Divisió, no ha donat cap opció als homes de Luis Enrique, que a la mitja part ja perdien per 2-0. Als dos minuts de la represa, els locals han marcat el tercer i han sentenciat un matx on els joves jugadors blaugrana han rebut el primper gerro d'aigua freda de la temporada. Benja ha marcat el gol de l'honor a set minuts del final

Poc li va durar al Barça B la ratxa de bon joc i victòries en la seva tornada a la divisió de plata. Després de dos partits guanyats amb solvència a Vigo (enfront del Celta, 1-2) i al Miniestadi (enfront del Xereç, 2-1), en la tercera jornada l'equip blaugrana va rebre un autèntic bany de joc i gols al Municipal Cartagonova. El conjunt dirigit per Juan Ignacio Martínez va mostrar des del primer minut les seves intencions de jugar un futbol ofensiu i ben contruït des del darrera i deixar sense opcions el joc de toc i possessió a què ens té acostumats el filial blaugrana. Amb el ritme del partit totalment controlat, els locals van disposar de diverses ocasions abans d'avançar-se en el marcador en el minut 17, quan Cala va aprofitar un mal refús d'Oier a la sortida d'un córner. El segon del Cartagena no es va fer esperar i en el 27', Botelho va trobar una autopista per banda esquerra i amb una cursa digna d'Usain Bolt va deixar enrera Thiago i tota la defensa blaugrana per servir el gol al davanter Toché. Amb el 2-0, el Barça B va desaprofitar dues ocasions de tornar a entrar en el partit. En el 39', una gran combinació de Nolito, Thiago i Jonathan Soriano va acabar amb la pilota al pal; i en el 44', una altra bona combinació entre Nolito i Thiago que va malbaratar Saúl amb un xut molt fluix a les mans del porter Rebollo.

A la tornada del descans, el Cartagena va sentenciar el partit amb el tercer gol, obra de Toni Moral després d'una jugada de contraatac. El Barça B no va saber en cap moment com reaccionar i les badades en defensa van ser una constant. En el 65', Moral va guanyar l'esquena dels centrals blaugrana i va pujar el 4-0 després d'una gran assistència de Toché. L'entrada de Rochina per Soriano va donar una mica d'aire a l'atac blaugrana, que s'estavellava constantment contra la defensa murciana. En el minut 70, el jove davanter de Sagunt va disposar d'una clara ocasió, amb un xut de rosca que va acabar fora. Al 83', Benja va marcar el gol de l'honor a centrada de Nolito, que ja compta amb quatre assistències en tres partits. En el temps de descompte i amb el partit resolt des de feia estona, el veterà davanter Víctor va rubricar el 5-1 definitiu en l'enèsima badada defensiva del filial del Barça.

Luis Enrique, mitjançant Twitter, va reconèixer que "no havien estat en el partit en cap moment", després del "bon correctiu" que va suposar la primera derrota de la temporada. L'asturià, però, acabava amb un "millorarem", i molt ho haurà de fer el filial de cara als propers partits, contra l'Elx i el Numància al Miniestadi. 

Imatges: www.futbolclubcartagena.com i www.sport.es

Allò que bé comença...

I com va començar el partit a Balaídos; més d'una quinzena d'ocasions de gol es van comptar entre Celta i Barça B només en la primera part de joc. Els locals van disposar de les més clares i nombroses, però van topar amb un Miño incommensurable sota els pals. Les més efectives van ser dels blaugranes, que a la mitja part ja guanyaven 0-2 gràcies a l'encert de Soriano i Fontàs. En un segon temps menys intens però farcit també d'oportunitats, el davanter del Celta Dani Rodríguez va establir el definitiu 1-2

En els primers minuts a Segona A, el filial blaugrana es va mostrar nerviós i poc convençut de la seva gran qualitat al mig del camp (amb Oriol Romeu, Jonathan Dos Santos i Thiago), fet que va propiciar fins a quatre pèrdues de pilota i sengles contraatacs del Celta, ben resolts per un Rubén Miño que va salvar el seu equip de sortir golejat en la primera meitat. Per part blaugrana, només Benja va apropar-se a la porteria rival, però sense encert en la rematada final. En el minut 28, però, Jonathan Soriano va aconseguir el 0-1, després d'una jugada excel·lent de Nolito per banda esquerra, que va deixar el 'killer' blaugrana sol davant Falcó. El gol no va fer abaixar els braços a l'equip gallec, que va continuar posant a prova la destresa de Miño sota els pals i evidenciant dificultats dels blaugrana en defensa. En el minut 39, el Celta va disposar de tres ocasions consecutives (Papadopoulos de cap, De Lucas des de la frontal de l'àrea gran i Trashorras aprofitant un rebuig al límit de l'àrea petita), sempre aturades pel porter blaugrana. Abans del descans, però, va arribar el segon dels de Luis Enrique. Fontàs, que arribava des del darrera, remata una gran assistència de Nolito.

En la segona meitat, el Celta va seguir arribant més a l'àrea rival, però amb poc encert de cara a porteria, fins que en el minut 73 Dani Rodríguez, un dels millors de l'equip local, aconseguia l'1-2 a passada del gironí Joan Tomàs. Amb el pas dels minuts, el gran esforç de la primera meitat i la calor van començar a fer estralls en els jugadors d'ambdós equips, que no van incomodar més les porteries rivals.

En acabar l'encontre Luis Enrique destacava en el seu compte de Twitter "el bon inici de l'equip a Vigo, tot i que hi ha molts aspectes a millorar".

Fotos: http://www.fcbarcelona.cat/ i http://www.celtavigo.net/

Haurem de fer com la Milà

No fa gaire Andreu Buenafuente va fer referència a Mercedes Milà en un dels seus monòlegs a La Sexta. Concretament, a la naturalitat amb què la periodista catalana va assegurar en una de les edicions de 'Gran Hermano' el normal que era fer pipí al mar quan s'estava a la platja. Doncs bé, durant dos dies -com a mínim-, rapitencs i visitants haurem de fer com la Milà i entrar al mar cada cop que haguem de buidar la bufeta.

Ahir al matí, dia 22 de juny, i sense avisar a l'Ajuntament -que els contracta i els hi paga per un servei que avui no oferiran- l'empresa Pronto Servis va decidir treure tots els sanitaris mòbils de totes les platges amb l'excusa que, altres anys, s'han patit desperfectes durant la revetlla de Sant Joan; és a dir, que hi ha gent que hi tira petards com a distracció. Així què? Tots hem de pagar per uns actes vandàlics que ni tan sols saben si es produiran avui? No sé si en un servei bàsic i públic com aquest, en una ciutat que els mesos d'estiu es deu al turisme, val el refrany aquell de más vale prevenir que curar...

Imatge: http://www.poly-klyn.com/

L'Eurolliga, Vistalegre i Navarro; és normal que el xiulin

Que un seguidor del Reial Madrid xiuli un del Barça és quelcom lògic -també a l'inrevés-; forma part del seu ADN. No acostuma a haver-hi un raonament argumentat darrera de l'animadversió vers el rival, n'hi ha prou amb la camiseta que duu; però en el cas de Juan Carlos Navarro, darrera els xiulets hi ha uns números increïbles.

Amb l'escorta blaugrana vestint l'11 en el primer equip, Madrid i Barça s'han enfrontat cinc vegades en competició europea a la capital de l'estat, dues en el Top 16 i tres en play-off per accedir a la Final Four. Només en la primera actuació de Navarro -la més discreta amb set punts (1/2 en tirs de 2, 1/2 en triples i 2/2 en tirs lliures) en 16 minuts- l'equip català no va arribar a la final a quatre (temporada 2004/05). En les altres, dues victòries per als locals i dues per als visitants, Navarro va fer emmudir Vistalegre.

La temporada 2005/06, en el play-off a millor de tres, el Barça va fer valer el factor pista i va guanyar els dos partits al Palau; però tot i perdre a Madrid, Navarro va acabar amb 21 punts (1/5 en tirs de 2, 4/5 en triples i 7/8 en tirs lliures) en 22 minuts. La 2008/09, l'equip de Xavi Pasqual va deixar escapar la victòria en el primer partit del Top 16 a Vistalegre (85-83); els números de 'la bomba', però, van tornar a exasperar els seguidors blancs: 21 punts (3/9 en tirs de 2, 2/4 en triples i 9/10 en tirs lliures) en 29 minuts.

Aquesta temporada, molts merengues van respirar tranquils després de la victòria del Reial Madrid al Palau (63-70), que empatava la sèrie, i veient un Navarro totalment perdut en el tir exterior (0/10 en triples en els dos primers partits del play-off). Però el de Sant Feliu, líder indiscutible del seu equip i conscient de la importància de classificar-se per a l'onzena Final Four de la història del club, va tornar a 'bombardejar' el Palau de Vistalegre. El primer dia, Navarro va signar 24 punts (4/7 en tirs de 2, 4/6 en triples i 4/4 en tirs lliures) en 29 minuts i, el segon, 21 punts (4/4 en tirs de 2, 4/8 en triples i 1/3 en tirs lliures) en 25 minuts. Amb aquestes actuacions, a les quals es pot sumar alguna de memorable en lliga ACB (la temporada 2003/04 va anotar 30 punts en la victòria del seu equip 81 a 88), és normal que aquests dos dies els comentaristes es fessin ressò que Navarro era el jugador més xiulat a Vistalegre.

Foto: www.adn.es

Estadístiques extretes de www.euroleague.net

I si avui jugués Oier (o Miño)?

Ahir vaig baixar al bar a veure el Chelsea-Inter, esperant gaudir d'un bon partit de futbol i de la companyia dels amics. Quan en un moment de la primera part -una de les poques vegades- el locutor de Gol TV va nombrar Ross Turnbull, la sorpresa es va dibuixar a les nostres cares. El Chelsea va haver d'afrontar la tornada de vuitens de la Champions amb el tercer porter a l'onze titular i amb un noi de 19 anys a la banqueta, Rhys Taylor (que veient la sort dels guardametes blues últimament tenia números per acabar sortint). I el panorama, traslladat al partit que aquest vespre disputarà el Barça enfront de l'Stuttgart, ens va espantar, i molt.

Imaginar que avui, amb l'1-1 de l'anada i el record de la primera part de diumenge, el Roger Saperas comença el repàs a l'onze del Barça amb un "Pinto a la porteria" ens posa els pèls de punta; però un "Oier (o Miño) a la porteria" provocaria més d'un cobriment de cor. La importància de Valdés en aquest equip -i en la consecució dels títols- és tan indiscutible que a ningú se li passa pel cap que el de l'Hospitalet no jugui tots els partits que queden fins a final de temporada. Però que passaria si es lesionés?

No sóc ningú per posar en dubte la qualitat dels porters suplents del Barça (tots recordem el "Pinto de inflexión" i els del planter acostumen a fer bones actuacions amb el filal), però és obvi que cap dels tres fa ombra a Víctor Valdés. Cada estiu s'obre el debat de si el Barça hauria de fitxar un porter que suposés una competència directa per a Valdés, però els experts en la matèria mai es posen d'acord. El que sí asseguren tots, i també Guardiola, és que a dia d'avui, l'equip titular del Barça el formen "Valdés i deu més", i ja podem resar tots perquè el de l'Hospitalet no es lesioni, no fins a final de temporada, fins que no arribi un reforç de garantia que no provoqui desmais si surt en l'onze titular d'un partit important.

Foto: http://news.bbc.co.uk

Dedicat a totes les dones treballadores

Acabado en A, El canto del loco. Rock in Rio, Madrid, 2008.