Haurem de fer com la Milà

No fa gaire Andreu Buenafuente va fer referència a Mercedes Milà en un dels seus monòlegs a La Sexta. Concretament, a la naturalitat amb què la periodista catalana va assegurar en una de les edicions de 'Gran Hermano' el normal que era fer pipí al mar quan s'estava a la platja. Doncs bé, durant dos dies -com a mínim-, rapitencs i visitants haurem de fer com la Milà i entrar al mar cada cop que haguem de buidar la bufeta.

Ahir al matí, dia 22 de juny, i sense avisar a l'Ajuntament -que els contracta i els hi paga per un servei que avui no oferiran- l'empresa Pronto Servis va decidir treure tots els sanitaris mòbils de totes les platges amb l'excusa que, altres anys, s'han patit desperfectes durant la revetlla de Sant Joan; és a dir, que hi ha gent que hi tira petards com a distracció. Així què? Tots hem de pagar per uns actes vandàlics que ni tan sols saben si es produiran avui? No sé si en un servei bàsic i públic com aquest, en una ciutat que els mesos d'estiu es deu al turisme, val el refrany aquell de más vale prevenir que curar...

Imatge: http://www.poly-klyn.com/

L'Eurolliga, Vistalegre i Navarro; és normal que el xiulin

Que un seguidor del Reial Madrid xiuli un del Barça és quelcom lògic -també a l'inrevés-; forma part del seu ADN. No acostuma a haver-hi un raonament argumentat darrera de l'animadversió vers el rival, n'hi ha prou amb la camiseta que duu; però en el cas de Juan Carlos Navarro, darrera els xiulets hi ha uns números increïbles.

Amb l'escorta blaugrana vestint l'11 en el primer equip, Madrid i Barça s'han enfrontat cinc vegades en competició europea a la capital de l'estat, dues en el Top 16 i tres en play-off per accedir a la Final Four. Només en la primera actuació de Navarro -la més discreta amb set punts (1/2 en tirs de 2, 1/2 en triples i 2/2 en tirs lliures) en 16 minuts- l'equip català no va arribar a la final a quatre (temporada 2004/05). En les altres, dues victòries per als locals i dues per als visitants, Navarro va fer emmudir Vistalegre.

La temporada 2005/06, en el play-off a millor de tres, el Barça va fer valer el factor pista i va guanyar els dos partits al Palau; però tot i perdre a Madrid, Navarro va acabar amb 21 punts (1/5 en tirs de 2, 4/5 en triples i 7/8 en tirs lliures) en 22 minuts. La 2008/09, l'equip de Xavi Pasqual va deixar escapar la victòria en el primer partit del Top 16 a Vistalegre (85-83); els números de 'la bomba', però, van tornar a exasperar els seguidors blancs: 21 punts (3/9 en tirs de 2, 2/4 en triples i 9/10 en tirs lliures) en 29 minuts.

Aquesta temporada, molts merengues van respirar tranquils després de la victòria del Reial Madrid al Palau (63-70), que empatava la sèrie, i veient un Navarro totalment perdut en el tir exterior (0/10 en triples en els dos primers partits del play-off). Però el de Sant Feliu, líder indiscutible del seu equip i conscient de la importància de classificar-se per a l'onzena Final Four de la història del club, va tornar a 'bombardejar' el Palau de Vistalegre. El primer dia, Navarro va signar 24 punts (4/7 en tirs de 2, 4/6 en triples i 4/4 en tirs lliures) en 29 minuts i, el segon, 21 punts (4/4 en tirs de 2, 4/8 en triples i 1/3 en tirs lliures) en 25 minuts. Amb aquestes actuacions, a les quals es pot sumar alguna de memorable en lliga ACB (la temporada 2003/04 va anotar 30 punts en la victòria del seu equip 81 a 88), és normal que aquests dos dies els comentaristes es fessin ressò que Navarro era el jugador més xiulat a Vistalegre.

Foto: www.adn.es

Estadístiques extretes de www.euroleague.net

I si avui jugués Oier (o Miño)?

Ahir vaig baixar al bar a veure el Chelsea-Inter, esperant gaudir d'un bon partit de futbol i de la companyia dels amics. Quan en un moment de la primera part -una de les poques vegades- el locutor de Gol TV va nombrar Ross Turnbull, la sorpresa es va dibuixar a les nostres cares. El Chelsea va haver d'afrontar la tornada de vuitens de la Champions amb el tercer porter a l'onze titular i amb un noi de 19 anys a la banqueta, Rhys Taylor (que veient la sort dels guardametes blues últimament tenia números per acabar sortint). I el panorama, traslladat al partit que aquest vespre disputarà el Barça enfront de l'Stuttgart, ens va espantar, i molt.

Imaginar que avui, amb l'1-1 de l'anada i el record de la primera part de diumenge, el Roger Saperas comença el repàs a l'onze del Barça amb un "Pinto a la porteria" ens posa els pèls de punta; però un "Oier (o Miño) a la porteria" provocaria més d'un cobriment de cor. La importància de Valdés en aquest equip -i en la consecució dels títols- és tan indiscutible que a ningú se li passa pel cap que el de l'Hospitalet no jugui tots els partits que queden fins a final de temporada. Però que passaria si es lesionés?

No sóc ningú per posar en dubte la qualitat dels porters suplents del Barça (tots recordem el "Pinto de inflexión" i els del planter acostumen a fer bones actuacions amb el filal), però és obvi que cap dels tres fa ombra a Víctor Valdés. Cada estiu s'obre el debat de si el Barça hauria de fitxar un porter que suposés una competència directa per a Valdés, però els experts en la matèria mai es posen d'acord. El que sí asseguren tots, i també Guardiola, és que a dia d'avui, l'equip titular del Barça el formen "Valdés i deu més", i ja podem resar tots perquè el de l'Hospitalet no es lesioni, no fins a final de temporada, fins que no arribi un reforç de garantia que no provoqui desmais si surt en l'onze titular d'un partit important.

Foto: http://news.bbc.co.uk

Dedicat a totes les dones treballadores

Acabado en A, El canto del loco. Rock in Rio, Madrid, 2008.

S'abaixa la persiana

La 63a edició de la Copa del Rei de bàsquet ja és història. El Regal Barça ha aconseguit el seu 21è títol coper amb una autèntica exhibició de bon joc enfront de l'etern rival, el Real Madrid (80-61). Els de Xavi Pasqual, que partien com a favorits, han anat de menys a més en el torneig del KO i han deixat clar que són un dels millors equips d'Europa. Però aquest article no va ben bé d'esport.

Durant quatre dies el bàsquet ACB ha aconseguit esgarrapar minuts als telenotícies estatals (entendre aquí Telecinco, Antena 3, Cuatro i La Sexta), un fet que només es tornarà a repetir quan es juguin els play-off pel títol de Lliga i si un o més equips espanyols arriben a la Final Four de París. Durant la resta de la temporada, el futbol (Primera i Segona Divisió, Champions League, Premier...), la Fórmula 1, el tennis, el motociclisme i l'NBA eclipsen la que es pot considerar la millor lliga de bàsquet d'Europa. Sorprèn que, per exemple, Antena 3 i Cuatro mostrin les millors jugades de l'NBA però ignorin els resultats de la jornada de l'ACB i l'Eurolliga. Han oblidat que Pau Gasol, José Manuel Calderón, Sergio Rodríguez i Marc Gasol (que, per cert, tampoc surten sempre) van jugar primer aquí? Han oblidat que Ricky Rubio té molts números per acabar jugant als Estats Units en breu? Potser llavors posaran imatges d'arxiu del base del Masnou jugant amb la Penya o el Barça.

Per sort, per aquells telespectadors que vulguin seguir l'actualitat basquetbolística d'aquí els queda Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola. Dues apostes, dos estils diferents, dues finestres on el bàsquet treu el nas totes les setmanes, no només amb les retransmissions, sinó també en els informatius. Mentre les dues teles públiques no abaixaran la persiana del bàsquet estatal i europeu fins a final de temporada, n'hi ha que ahir la nit van posar-hi el cadenat fins al maig.

Imatge: www.altaspulsaciones.com

Això és periodisme?

Gràcies a aquesta nova eina periodístico-festiva que és el Twitter he descobert la portada del diari La Gaceta d'ahir divendres 19 de febrer. Ja sé que encara no puc considerar-me periodista i que em falten molts anys a l'esquena per opinar de segons què, però us puc ben assegurar que, en els quatre anys d'universitat, no em van ensenyar a fer això:

Està bé que s'autoproclamin un mitjà de dretes (només faltaria) però aprofitar un gest groller de l'ex president Aznar per fer demagògia contra el govern em sembla vergonyós.

Imatge: http://www.intereconomia.com/la-gaceta

En el camí del play-off

"Estic segur que ens classificarem per al play-off d'ascens i, si no ho fem, m'empassaré les meves paraules". Així de contundent va ser Luis Enrique després del partit que el Barça Atlètic va perdre a Dènia (1-0) diumenge passat. El tècnic asturià confia plenament en el seu equip que, tot i baixar a la tercera posició després d'aquesta desfeta, continua mantenint totes les opcions de jugar l'ascens a Segona Divisió A.

La temporada passada, la primera amb Luis Enrique a la banqueta, el filial blaugrana va pagar en excés un inici irregular, que el va dur als llocs de descens, i es va quedar a les portes del play-off (cinquè a només un punt del quart classificat) tot i acabar invicte la segona volta. Aquesta primera experiència de Lucho com entrenador i la feina de Guardiola l'any anterior a Tercera van assentar les bases de l'equip que, a dia d'avui, pot tornar el Barça Atlètic a Segona A onze anys després de perdre la categoria (temporada 98-99). El bon joc exhibit pel planter fins ara augura el millor dels pronòstics.

Els partits del filial se solen caracteritzar pel seu plantejament ofensiu i el futbol de toc que tan bé defineix la filosofia del Barça. Els migcampistes blaugrana intenten tenir el domini de la pilota i dirigir l'atac del seu equip; els defenses s'incorporen a dalt en jugades d'estratègia; els extrems i davanters procuren desbordar les defenses rivals en cada jugada, i totes les línies pressionen quan el rival té la pilota. Tots ataquen, tots defensen. I en les 24 jornades que s'han disputat se'n troben diversos exemples. Enfront de l'Sporting Mahonès (J.10, 0-2), Nolito va obrir el marcador gràcies a una passada en profunditat de Jonathan Dos Santos. En la jornada 13, Thiago va avançar el seu equip enfront l'Alacant (2-1) amb una rematada de cap, després d'una centrada del defensa Montoya. Marc Muniesa, central juvenil que ja ha debutat amb el primer equip, va marcar el segon gol davant el Sabadell (J.7, 3-0) amb una rematada a la sortida d'un córner. Gai Assulin va aconseguir l'1-2 amb una centrada-xut des de la dreta, en l'enèsima incursió per aquesta banda enfront del Gavà (J.4, 1-3). I davant el Terrassa (J.17, 4-0), Jonathan Soriano, pitxitxi de l'equip amb 13 dianes, va marcar el 3-0 amb un xut des de la frontal de l'àrea. I així, en pràcticament els 44 gols que el filial porta marcats fins ara.

El resultat d'aquest treball col·lectiu es veu reflectit en la classificació: tercers amb 47 punts, 14 partits guanyats, cinc empatats i cinc perduts, 44 gols a favor i 23 en contra. Uns números molt semblants als que va aconseguir l'equip de Pep Guardiola l'any de l'ascens a Segona B. En 24 jornades, el Barça B també era tercer amb 50 punts, 15 partits guanyats, cinc empatats i quatre perduts, 47 gols a favor i 31 en contra.

El conjunt entrenat per Luis Enrique no ho tindrà fàcil, però el tècnic confia "al cent per cent que quan s'acabi la temporada jugarem el play-off".

Declaracions extretes de http://www.fcbarcelona.cat/
Fotos: http://www.sport.es/ i http://www.airfutbol.com/

Operació París

Avui comença el Top16 de l'Eurolliga de bàsquet. Després d'una primera fase on ja han caigut vuit equips, els setze millors del vell continent lluitaran a partir d'ara per aconseguir arribar a la Final Four, que aquest any se celebrarà a París del 7 al 9 de maig.


Sens dubte, l'equip més destacat de la fase regular ha estat el Regal FCBarcelona. Els de Xavi Pasqual han passat invictes i amb uns números gairebé estratosfèrics: cinc victòries (d'un total de deu partits disputats) per més de 20 punts i només una per una diferència inferior a 10. A més, el joc exhibit pels blaugranes tant al Palau com lluny de Barcelona, els presenta, a hores d'ara, com els candidats més forts per guanyar l'Eurolliga aquest any. Pasqual ha reiterat en les rodes de premsa pre i post partits que tot el que han aconseguit fins ara no importa, que això no els dóna cap títol i que han de continuar treballant (una filosofia molt guardioliana, per cert). Però l'habilitat de Ricky, el talent de Navarro, la versatilitat de Lorbek, la força de Mickael, l'electricitat de Basile, l'elegància de Morris, l'espectacularitat de Vázquez, el treball de Grimau, l'entrega de Sada, el tarannà de Lackovic, la garra d'Ndong i el sacrifici de Trias auguren un 2010 ple d'èxits.


Els rivals a batre en aquesta fase seran el Maroussi BC, el Partizan i el Panathinaikos, actual campió de la competició. El Barça rebrà demà el Maroussi, a priori, l'equip més assequible, ja que els grecs s'han classificat últims del seu grup amb un balanç de quatre victòries i sis derrotes. La propera setmana, els catalans viatjaran a Belgrad, un desplaçament sempre complicat ja que el Partizan només hi ha perdut un partit durant la fase regular. I es tancarà la primera volta del Top16 amb un Barça-Panathinaikos al Palau. Segur que l'equip d'Obradovic i Jasikevicius encara recorda la dolorosa derrota de la temporada passada (90-66), en un partit on els blaugrana van superar els grecs en tots els aspectes del joc.


Madrid i Unicaja, en grups complicats
Igual que el líder de l'ACB, el Reial Madrid ha passat com a primer de grup, amb vuit victòries i dues derrotes. L'equip d'Ettore Messina té aquest any el repte d'aconseguir un títol continental que se'ls resisteix des de 1995. Com ha passat en l'equip de futbol, Florentino Pérez ha fet una inversió molt gran per tal d'evitar un altre any sense títols (els últims guanyats, Lliga ACB i Copa Uleb la temporada 2006-07), començant per l'entrenador italià (quatre vegades campió de l'Eurolliga) i canviant de dalt a baix l'equip, amb la incorporació de fins a deu jugadors nous en una plantilla de catorze.


Els nouvinguts Darjus Lavrinovic (13,8 pts./5,4 rb.) i Marco Jaric (8,5 pts./6 rb.) són els referents ofensius dels blancs que, al Top16, s'hauran d'enfrontar a l'Efes Pilsen, el Maccabi Electra i el Montepaschi, en el que s'ha anomenat "grup de la mort". Aquest vespre rebran l'Efes Pilsen de vells coneguts de la nostra lliga com Igor Rackocevic, Mario Kasun i Daniel Santiago. Els turcs han passat últims del seu grup, amb quatre victòries i sis derrotes. Després, el Madrid encadenarà dos partits fora de casa, primer a Tel Aviv i després a Sienna. Els de Messina es jugaran gran part de les seves possibilitats d'accedir als quarts de final en aquesta primera volta; no ho tindran fàcil.


L'Unicaja de Màlaga ha arrencat avui el Top16 amb una derrota, 86-78, a la pista del CSKA de Moscú, primer classificat. Els d'Aíto García Reneses, que parteixen com a segons de grup, no han pogut contra els russos, liderats per Ramunas Siskaukas (23 pts./4 rb./3 as./29 val.) i Viktor Khryapa (12 pts./13 rb./6 as./24 val.). El conjunt entrenat per Evgeny Pashutin és, juntament amb el Barça, un dels favorits per alçar-se amb el títol continental. Les dues properes setmanes, l'Unicaja tindrà la possibilitat d'assegurar-se dues victòries a casa, primer contra l'Asseco Prokom (últim del grup) i després amb el Zalgiris Kaunas (tercer).


L'equip malagueny ha mostrat la seva millor cara en la primera fase de la competició europea, amb un balanç de set victòries i tres derrotes. A la Lliga ACB, en canvi, ha protagonitzat un dels pitjors inicis que se li recorda, amb cinc partits perduts consecutius. A més, l'equip de Reneses s'ha quedat fora de la Copa del Rei per primer cop en les últimes sis temporades; tot una desfeta. Els andalusos, però, han començat amb bon peu la segona volta domèstica, amb dues victòries en dos partits.


La pilota ja està a l'aire, els setze millors conjunts europeus ja han començat la seva 'Operació París', que els ha de portar a la ciutat de les llums el proper mes de maig per intentar proclamar-se millor equip d'Europa.


Fotos: www.euroleague.net i espndeportes.espn.go.com

L'altre gran clàssic

Després de passar les últimes setmanes discutint sobre quants gols li endossaria el Barça al Real Madrid al clàssic del 13 de desembre passat, ha arribat l'hora que es faci sentir el Palau i es parli de l'altre gran clàssic.

Igual com passa amb l'esport rei, el Barça-Madrid de bàsquet és un partit a part, un parèntesi en la trajectòria d'ambdós equips que es converteix en un encontre únic on els sentiments s'imposen molts cops a la pissarra. Si més no a les grades. El públic del Palau és un dels que més entén de bàsquet a Espanya, sap quan l'àrbitre s'equivoca y quan encerta, tot i que de vegades ho dissimuli amb protestes i xiulets, sap quan els equips juguen bé i aplaudeixen un alley-hoop espectacular del rival. Però al Barça-Madrid, la pissarra es deixa a casa, perquè els nens hi dibuixin, i es va al Palau amb una bufanda o una camiseta i la il·lusió que vas a veure un partit irrepetible. Els que hem tingut la sort de viure algun Barça-Madrid en directe al Palau sabem que pot passar de tot. Es pot guanyar, es pot perdre (encara fa mal la cistella de Djordjevic), però estem segurs de que sempre recordarem aquest partit.

Aquest any sembla que el Palau no entén de crisi. L'afició està responent i demà tornarà a omplir les grades del coliseu blaugrana. Prop de sis mil persones estaran donant suport al seu equip des del minut menys cinc i fins que el xiulet final de l'àrbitre ja no ressoni. El culé tornarà a ser el sisè jugador blaugrana, amb ànims y aplaudiments per als locals i xiulades ensordidores per als visitants. És el guió dels clàssics. El desenllaç, al minut 40.

Fotos: www.deportistadigital.com i www.webdelcule.com

Un kit kat molt llarg

És estrany com les persones ens anem cansant de les coses que ens envolten (una cançó, una sèrie, un reality, un menjar...), inclús d'aquelles que fem nosaltres mateixos. I els blogs en són un clar exemple. Aquests primers dies de setembre, quan la connexió a Internet torna a ser una constant a la meua vida, he vist com he deixat morir poc a poc aquest espai i com molta altra gent ha fet el mateix. Però ja que la reflexió sobre la caducitat de les coses m'ha despertat aquest matí (juntament amb les obres del pis de dalt a les 8 del matí), he decidit reenganxar-m'hi.

Potser que expliqui la foto que acompanya aquest escrit. De veritat que no és gratuïta. Un dels motius pels quals ha semblat que tancava la porta d'aquest espai ha estat la falta d'Internet durant els mesos d'estiu. Per vuitè any consecutiu m'he passat juliol i agost servint canyes i gelats (entre ells el de la foto!) al xiringuito de la família, al poble. Un kit kat del que vull que sigui la meua vida professional, però que sempre em deixa bons records amb les històries que es creuen entre ronda i ronda. Un kit kat entre l'inici de la fi de la carrera i l'inici de l'inici d'una incògnita que encara no sé quan ni com es resoldrà. Ja es veurà.

De moment, contenta amb les pràctiques a Mundo Deportivo i amb la sensació que créixer pot tenir el seu què.

Foto: www.helados.nestle.es