Per fi, després de dos mesos amunt i avall per estes terres catalanes, els de TV3 em van enviar al costat de casa, a un dels llocs que més han significat per a mi en els últims anys, esportivament parlant: al Palau Blaugrana. Ahir vaig fer la meva primera visita com a 'periodista' al Palau, i quina estrena! Els que em coneixeu sabeu que la meva debilitat és el bàsquet, però des de fa un temps el cuquet de l'handbol m'ha mossegat i quan divendres vaig veure el planning de rodatges, em vaig emocionar. Segur que Barrufet i companyia sabien que hi anava, perquè van jugar un dels millors partits d'aquesta temporada -cert és que el rival (Torrevella) no va mostrar el seu millor joc. Acreditació al coll, vaig poder gaudir del partit a peu de pista i, no, no vaig rebre cap pilotada (toco fusta per si de cas hi torno).
Conyes a part, els jugadors de Manolo Cadenas van jugar un partit complert, molt encertats en atac, encapçalats per Iker Romero, màxim anotador amb 9 gols (3 de penal), i ben posicionats en defensa, destacant el doble pivot Garabaya-Nagy a la primera part i Garabaya-Noddesbo a la segona. I com no, David Barrufet va tornar a ser el porter inexpugnable que tots recordem (i va donar descans a Kasper Hvidt, que ja li tocava). Amb aquesta victòria per 36 a 20 el Barça es torna a col·locar a dos punts del Ciudad Real, i va descontant els partits que li queden per enfrontar-se al líder en la penúltima jornada.
Aquí acaba el paràgraf periodístic i comença el sentimental. Fa uns mesos vaig poder entrevistar el David Barrufet per a una assignatura de la carrera i vaig quedar encantadíssima de la vida amb ell, amb el grup i amb el bon tracte que hem van donar els de premsa. Són un equip exemplar, bons companys dins i fora de la pista. Amb la crisi extrema que està patint el futbol, és una llàstima que els nois de l'handbol no apleguin ni un miler d'aficionats culés.
Fotos: www.fcbarcelona.cat