St. George's Day

Tot i no ser una festivitat oficial, Sant Jordi és un d’aquells dies que l’alegria i la joia omplen els carrers de Catalunya. Dóna goig passejar entre les parades de llibres i roses, llegir les contraportades i sospesar quina història t’enganxarà més, o dir-te a tu mateix que aquest any compraràs una flor groga, per ser original, i acabar comprant la clàssica roja –la més bonica, tot sigui dit–.

Reconec que sóc molt fan de Sant Jordi i estar lluny de casa aquest dia se’m feia molt costa amunt. Per sort, un trosset de tan nostrada diada es va deixar veure per terres londinenques. El diumenge 22 d’abril, el mercat de Borough es va omplir de cultura i gastronomia catalana i, agermanades amb l’anglesa, els catalans residents i visitants a Londres vam poder celebrar un Sant Jordi molt especial. Perquè sí, perquè tot i ser diferents en quasi tot, anglesos i catalans compartim patró; i perquè la Delegació del Govern de la Generalitat al Regne Unit va fer mans i mànigues per fer-nos sentir com a casa.

Roses, calçots, folk català i fideuà per part catalana; embotits, pastissos, pies i dances i disfresses medievals per part anglesa. Ernest Crusats, del grup viguetà La Iaia, va posar les notes de bona música i humor amb la seva actuació en acústic i el seu anglès macarrònic, arrancant aplaudiments al final de cada cançó i molts somriures quan intentava explicar als londoners per què a Catalunya es regalen roses per Sant Jordi. I entre dança i dança amb vestimentes d’aquelles d’una pel•lícula de Robin Hood, l’oloreta dels calçots es començava a escampar per Borough Market. Ni us imagineu la cara dels locals quan, amb pitet de pam i mig inclòs, alçàrem aquelles cebes banyades en romesco enlaire i ens les cruspírem àvidament. Boníssims, per cert.

I així, entre rebosteria britànica i poesia catalana va acabar la celebració de la diada de Sant Jordi a Londres. Amb la sensació d’haver passat una estona molt especial i amb un llibret d’informació turística de les Terres de l’Ebre amb anglès, assenyalant al mapa La Ràpita i dient, “This is my home!”.

Fotos: Marina Sancho

An unsweetened cup of basketball

No recordo exactament quan em vaig començar a aficionar al bàsquet, però fins on m’arriba la memòria, he vist partits, sobre tot del Barça, en moltíssimes ocasions i situacions diferents: al sofà de casa, al sofà de casa un veí, sola, amb mon pare, amb amics, amb coneguts, amb saludats, a un bar, a dos, a tres... a espais públics, en viu a la graderia i a peu de pista... Però mai, fins avui, l’havia vist a un vaixell.

Una de les primeres coses que vaig buscar en arribar a Londres va ser on podria veure els partits del Barça (de futbol) amb més culés. Gràcies a Facebook vaig trobar la Penya Blaugrana London, que es reuneix per seguir l’equip de Guardiola al Bar&Co, the party boat rocking The Thames. Sí, sí, un bar en un vaixell flotant al Tàmesi. Normalment, només posen els partits de futbol, però una final de la Copa del Rei de bàsquet, amb el Barça i el Madrid com a protagonistes, ha fet obrir avui les portes d’aquest peculiar bar més aviat. Però com ja sabreu, el desenllaç no ha estat molt feliç.

Només érem quatre (aquí el bàsquet també és el germà lleig del futbol) i, tot i ser a la coberta inferior, el fred humit londinenc no ens ha deixat en tot el partit; ni a nosaltres, ni al Barça. Avui el Reial Madrid ha estat molt superior a l’equip blaugrana, tant en defensa (deixant sense idees ofensives al rival) com en atac (avui la seva cistella era una piscina olímpica) i ha estat el just guanyador de Copa 19 anys després de l’última aconseguida.

En cap moment el Barça s’ha reconegut com l’equip guanyador, superior en tots els aspectes del joc i capaç de deixar en menys de 60 punts als seus rivals, que ha estat des que Xavi Pascual va arribar a la banqueta. Navarro, capità blaugrana i jugador-pilotes-a-mi-en-els-moments-importants, no ha estat el de sempre (ja fa temps que els problemes físics li impedeixen rendir al 100%) i cap dels seus companys ha estat capaç de carregar-se l’equip a l’espatlla. La defensa blaugrana ha fet aigües en tot moment i l’encert des de la línia de 6.75 dels blancs ha estat demolidor, exemplificat en dues jugades de Llull (MVP) al final del segon i tercer quart, amb sengles triples sobre la botzina que deixava la diferència al marcador amb + 9 a favor dels madrilenys (33-42 i 56-65).

El Barça ha arribat a posar-se a només un punt (51-52) a la meitat de tercer quart, però després d’un temps mort demanat per Pablo Laso, el Madrid s’ha tornat a posar a + 7 i ja no ha baixat d’aquesta diferència en tota la segona part. Minut 40 i 74-91 en la meva primera final lluny de casa. 

Com he dit, no ha estat el desenllaç més feliç, però em quedo amb l'experiència 'nàutica', la convicció que el Barça Regal s'aixecarà ben aviat i ens donarà moltes alegries, i que sigui on sigui, hi haurà algun freak com jo desitjant que soni el xiulet inicial i la pilota s'enlairi. Ah, i les vistes també ajuden a pair-ho millor.

Imatges: www.acb.com i Marina Sancho.

'Españoles por el mundo'

Possiblement les plagues bíbliques sobre Egipte són les més famoses de la història; però, en els –pocs– viatges que he fet, he comprovat que n’hi ha una de recent, persistent i de dimensions considerables. 

Com les llagostes que van envair la capital del Nil, hi ha una espècie que s’ha anat escampant arreu del planeta; de fet, en podeu veure mostres en diferents formats televisius (alguns millors que altres, tot sigui dit). Sí amics, els anomenats españolitos en una cançó que, penseu-hi, canteu almenys un cop a l’any, s’han anat establint arreu.

En la meva última parada, Londres, aquest fet no ha estat una excepció. A la casa on visc, als museus on vaig, als establiments de menjar ràpid i cafè car... Quan menys t’ho esperes, et sorprens girant-te perquè has sentit parlar algú i ho has entès a la perfecció (intenta-ho amb les converses col•loquials dels autòctons...).

I no només es pot veure in situ. Si fas un Google amb “españoles+londres” et surten 10.100.000 referències, per no parlar de Facebook i altres xarxes socials, on els grups es multipliquen per moments, i tracten temes tan diversos com l’allotjament, la feina o “Españoles que van a Londres y se compran un sombrero” (sí, existeix). Per cert, aquestes últimes serien plagues 2.0?

Segurament aquesta observació es pot extrapolar a tots els països i nacionalitats, perquè des que el món és món, els moviments migratoris han marcat l’evolució de la humanitat. Això sí, allà on sigueu, no oblideu la brúixola.

PD: Qui em coneix sap de quin peu calço amb el tema nacional, d’aquí la distància amb els protagonistes de l’escrit.

Imatge: paolavalestocados.blogspot.com

Per qui no cregui que el futbol pot ser un art

Aquesta és una animació que Sky Sports va fer per promocionar els quatre clàssics dels últims 20 dies, basant-se en el 5 a 0 al Madrid al Camp Nou de la primera volta. L'autor és Richard Swarbrick. Una delícia.

Trista victòria

Sí, és una contradicció, però és la sensació amb què s'ha quedat el Palau Blaugrana quan l'àrbitre ha xiulat el final del partit. El Barça Borges ha deixat escapar l'avantatge de quatre punts que tenia a manca de quatre minuts per acabar, i el definitiu 27-25 ha deixat un regust agredolç a jugadors i afició.

En només un minut, el Kiel ha deixat en evidència les mancances dels blaugrana avui en defensa i ha posat una mica més difícil per als de Xavi Pascual la tornada diumenge vinent a l'Sparkassen-Arena. S'ha guanyat, i és important, però l'actual campió d'Europa és un rival massa complicat com per facilitar-li les coses d'aquesta manera.

Thierry Omeyer ha estat de nou un malson per a l'atac blaugrana, que de cara a la tornada de quarts haurà de millorar el joc dels extrems, que avui només ha estat efectiu de la mà de Víctor Tomàs i ha trobat a faltar la manca d'efectivitat de Juanín.

Pel que fa a la defensa, l'equip de Xavi Pascual ha encaixat massa gols per les lentes transicions defensives i a Saric li ha costat entrar en el partit. Cal destacar, però, que el sistema 5:1 amb Ugalde avançat plantejat en alguns moments ha funcionat força bé.

En una setmana sabrem si el Barça Borges es classifica per a la Final Four de la Champions. No serà fàcil.

Foto: www.fcbarcelona.cat - Germán Parga.

Dijous més i, millor?

Semblava que havia de ser el partit de Ricky Rubio, perquè el base del Masnou ha estat el protagonista de les primeres tres accions ofensives del Barça a l’OAKA. Però ha estat Jacka Lackovic, amb sengles triples al final dels dos primers quarts, qui ha donat aire al joc blaugrana, que en atac ha naufragat durant la primera meitat, més pels propis errors que pels encerts en defensa dels grecs.

Rubio, però, de qui aquest matí s’ha dit a les xarxes socials que estaria disposat a marxar a Minessota la temporada vinent, ha tornat a aparèixer en el tercer quart, i amb dos triples consecutius ha deixat el Barça a només tres punts del Panathinaikòs (46-43). L’equip d’Obradovic, però, esperonat per 22.000 seguidors –en un pavelló amb capacitat per a 18.000–, guiat per un genial Diamantidis i afavorit per un arbitratge novament nefast –han xiulat dues tècniques a Joan Carles Navarro en el que duem d’eliminatòria– ha obert una petita escletxa al final del tercer quart (55-49).

El Barça llavors ha semblat que despertava d’un malson i amb quatre triples consecutius (Morris 2, Lackovic i Rubio) ha empatat el partit i Ingles ha establert el 61-63 que donava esperances als blaugrana. Esperances que s’han acabat diluint com dijous passat, quan els de Xavi Pasqual no han pres bones decisions –sap Alan Anderson que una cistella de 2 no serveix a falta de 2 segons pel final si vas perdent de 3? Sembla que les ensenyances de Pitàgores no han arribat avui al parquet de l’OAKA, que ha apagat els llums amb el marcador final de 76-74. De cara al partit de dijous, esperem que l’equip blaugrana hagi après la lliçó.

Foto: www.euroleague.net.

Barça B and Celta draw one all in a vibrant game

Barça B remains winless in Miniestadi.Yesterday drew with Celta de Vigo (1-1), Division II runner-up, and now accounts for nearly three months without a win at home.

The game started well for Luis Enrique’s team, which advanced the scoreboard at minute 8. Edu Oriol finished a great pass from Jonathan Soriano, who won the defenders’ back. The forward from Cambrils scored his second goal in the current season.

Celta reacted to Barça B initial goal and increased the game’s pace. The Galician team arrived again and again to the local area and put in serious problems the Barça’s defence. Barcelona also had several chances, but it always crashed into the defence of Galicia.

In the second game with Barça B, Thiago could not play with the dynamism that characterizes him because of the good defensive approach of Celta de Vigo in midfield.

In the second half, Celta continued to attack and it managed to tie at minute 62. Álex López finished a counterattack move.

With the tie, the Galicians believed in their possibilities and got in trouble Miño, who stopped a great shot of Garai at minute 67. Celta de Vigo kept trying to score, but it ran into a great Marc Bartra. The Catalan centre-back made a superb defensive game and he avoided three clear chances of scoring for the visitors in the final minutes.

Quan algú se'n va d'aquesta manera, no hi ha paraules

L'ajuntament de Sant Carles de la Ràpita ha decretat dos dies de dol per l'assassinat de la jove rapitenca en l'atracament d'una sucursal bancària aquest matí a Cambrils. Des d'aquí vull unir-me a les mostres de condol a la família i amics.

Cap al Mini, que hi falta gent

El Barça B ha començat la temporada a Segona Divisió A com un tro. Cinquè a la classificació amb 16 punts (5 victòries, 1 empat i 2 derrotes) i encara invicte a casa, el filial blaugrana s'ha mostrat com un dels equips forts de la categoria, tot i ser el més jove de la competició. Els bons resultats i el bon joc exhibit pels homes de Luis Enrique, però, no està sent suficient per engrescar la gent a anar al Miniestadi. Aquesta tarda, el Barça B rebrà l'Osca en un camp amb capacitat per a 15.276 espectadors que, per desgràcia, es tornarà a quedar mig buit.

Tot i que l'accés al Mini per als socis és de franc, dels quatre partits que el filial ha disputat a casa fins ara, en cap l'entrada ha superat els 5.000 espectadors. Aquesta tarda, a més, el primer equip juga a la mateixa hora a Saragossa (18:00h, Gol TV i Canal+ Liga), fet del qual Luis Enrique es lamentava fa uns dies en el seu Twitter: "Juguem al Mini el dissabte a les 18.00 contra l'Osca i coincideix amb el partit del primer equip. Llàstima". Tampoc ajuda gaire la manca de serietat que el club va mostrar en l'incident de fer pagar o no un preu simbòlic als socis en el Barça B-Tenerife.

L'entrenador asturià i els seus jugadors ho estan donant tot per què el Mini no sigui un estadi on l'afició visitant se senti més que la local. Potser toca que els seguidors culés els hi tornin, no?

Foto: www.fcbarcelona.cat

El Barça assalta La Fonteta (69-78)

L'equip blaugrana s'emporta la victòria davant un València lluitador fins als últims minuts. Navarro, amb 22 punts, lidera els seus companys en el retorn a una de les poques pistes on el Barça va caure la temporada passada

El partit va començar amb un autèntic cicló ofensiu per part dels dos equips. Els de la Fonteta, liderats per Lishchuk i amb un 4/4 en triples en el primer quart, van aconseguir un màxim avantatge de vuit punts (26-18) sobre el Regal Barça. Però els de Xavi Pascual van sobreposar-se a l'encert valencianista amb un bon joc col·lectiu i un Navarro excel·lent des de la línia de tres (3/4), per arribar al final dels primers deu minuts amb el resultat de 28-25.

En els primers compassos del segon quart, Lorbek va posar per davant el Barça (28-30) per primer cop i el València ja no va poder superar-lo més, tot i que la igualtat va ser una constant fins als últims minuts del matx. Les defenses es van imposar a l'encert anotador exhibit a l'inici per ambdós equips i el segon temps va acabar amb un parcial de 8-14.

A la represa, els locals van posar contra les cordes els blaugrana quan Lishchuk, màxim anotador del seu equip, va establir el 48-50 al marcador. Però va aparèixer Pete Mickael, amb molèsties al genoll i inèdit fins aquell moment, que amb dos triples consecutius va donar al Barça una mica de respir al final del tercer quart (53-58). En els últims deu minuts, els blaugrana van seguir dominant en el marcador i van ampliar fins a deu el màxim avantatge aconseguit en el partit (63-73). Navarro, amb 22 punts, va ser el màxim anotador del matx.