Comencem a tancar una porta...

Per qui no cregui que el futbol pot ser un art

2011-05-07T10:50:00.002+02:00

Aquesta és una animació que Sky Sports va fer per promocionar els quatre clàssics dels últims 20 dies, basant-se en el 5 a 0 al Madrid al Camp Nou de la primera volta. L'autor és Richard Swarbrick. Una delícia.

Trista victòria

2011-04-25T01:00:00.002+02:00

Sí, és una contradicció, però és la sensació amb què s'ha quedat el Palau Blaugrana quan l'àrbitre ha xiulat el final del partit. El Barça Borges ha deixat escapar l'avantatge de quatre punts que tenia a manca de quatre minuts per acabar, i el definitiu 27-25 ha deixat un regust agredolç a jugadors i afició.

En només un minut, el Kiel ha deixat en evidència les mancances dels blaugrana avui en defensa i ha posat una mica més difícil per als de Xavi Pascual la tornada diumenge vinent a l'Sparkassen-Arena. S'ha guanyat, i és important, però l'actual campió d'Europa és un rival massa complicat com per facilitar-li les coses d'aquesta manera.

Thierry Omeyer ha estat de nou un malson per a l'atac blaugrana, que de cara a la tornada de quarts haurà de millorar el joc dels extrems, que avui només ha estat efectiu de la mà de Víctor Tomàs i ha trobat a faltar la manca d'efectivitat de Juanín.

Pel que fa a la defensa, l'equip de Xavi Pascual ha encaixat massa gols per les lentes transicions defensives i a Saric li ha costat entrar en el partit. Cal destacar, però, que el sistema 5:1 amb Ugalde avançat plantejat en alguns moments ha funcionat força bé.

En una setmana sabrem si el Barça Borges es classifica per a la Final Four de la Champions. No serà fàcil.

Foto: www.fcbarcelona.cat - Germán Parga.

Dijous més i, millor?

2011-03-30T00:43:00.000+02:00

Semblava que havia de ser el partit de Ricky Rubio, perquè el base del Masnou ha estat el protagonista de les primeres tres accions ofensives del Barça a l’OAKA. Però ha estat Jacka Lackovic, amb sengles triples al final dels dos primers quarts, qui ha donat aire al joc blaugrana, que en atac ha naufragat durant la primera meitat, més pels propis errors que pels encerts en defensa dels grecs.

Rubio, però, de qui aquest matí s’ha dit a les xarxes socials que estaria disposat a marxar a Minessota la temporada vinent, ha tornat a aparèixer en el tercer quart, i amb dos triples consecutius ha deixat el Barça a només tres punts del Panathinaikòs (46-43). L’equip d’Obradovic, però, esperonat per 22.000 seguidors –en un pavelló amb capacitat per a 18.000–, guiat per un genial Diamantidis i afavorit per un arbitratge novament nefast –han xiulat dues tècniques a Joan Carles Navarro en el que duem d’eliminatòria– ha obert una petita escletxa al final del tercer quart (55-49).

El Barça llavors ha semblat que despertava d’un malson i amb quatre triples consecutius (Morris 2, Lackovic i Rubio) ha empatat el partit i Ingles ha establert el 61-63 que donava esperances als blaugrana. Esperances que s’han acabat diluint com dijous passat, quan els de Xavi Pasqual no han pres bones decisions –sap Alan Anderson que una cistella de 2 no serveix a falta de 2 segons pel final si vas perdent de 3? Sembla que les ensenyances de Pitàgores no han arribat avui al parquet de l’OAKA, que ha apagat els llums amb el marcador final de 76-74. De cara al partit de dijous, esperem que l’equip blaugrana hagi après la lliçó.

Foto: www.euroleague.net.

Barça B and Celta draw one all in a vibrant game

2011-01-30T17:10:00.000+01:00

Barça B remains winless in Miniestadi.Yesterday drew with Celta de Vigo (1-1), Division II runner-up, and now accounts for nearly three months without a win at home.

The game started well for Luis Enrique’s team, which advanced the scoreboard at minute 8. Edu Oriol finished a great pass from Jonathan Soriano, who won the defenders’ back. The forward from Cambrils scored his second goal in the current season.

Celta reacted to Barça B initial goal and increased the game’s pace. The Galician team arrived again and again to the local area and put in serious problems the Barça’s defence. Barcelona also had several chances, but it always crashed into the defence of Galicia.

In the second game with Barça B, Thiago could not play with the dynamism that characterizes him because of the good defensive approach of Celta de Vigo in midfield.

In the second half, Celta continued to attack and it managed to tie at minute 62. Álex López finished a counterattack move.

With the tie, the Galicians believed in their possibilities and got in trouble Miño, who stopped a great shot of Garai at minute 67. Celta de Vigo kept trying to score, but it ran into a great Marc Bartra. The Catalan centre-back made a superb defensive game and he avoided three clear chances of scoring for the visitors in the final minutes.

Foto: Edu Omedes / www.elmundodeportivo.es

Quan algú se'n va d'aquesta manera, no hi ha paraules

2010-10-25T15:57:00.001+02:00

L'ajuntament de Sant Carles de la Ràpita ha decretat dos dies de dol per l'assassinat de la jove rapitenca en l'atracament d'una sucursal bancària aquest matí a Cambrils. Des d'aquí vull unir-me a les mostres de condol a la família i amics.

Cap al Mini, que hi falta gent

2010-10-23T12:29:00.003+02:00

El Barça B ha començat la temporada a Segona Divisió A com un tro. Cinquè a la classificació amb 16 punts (5 victòries, 1 empat i 2 derrotes) i encara invicte a casa, el filial blaugrana s'ha mostrat com un dels equips forts de la categoria, tot i ser el més jove de la competició. Els bons resultats i el bon joc exhibit pels homes de Luis Enrique, però, no està sent suficient per engrescar la gent a anar al Miniestadi. Aquesta tarda, el Barça B rebrà l'Osca en un camp amb capacitat per a 15.276 espectadors que, per desgràcia, es tornarà a quedar mig buit.

Tot i que l'accés al Mini per als socis és de franc, dels quatre partits que el filial ha disputat a casa fins ara, en cap l'entrada ha superat els 5.000 espectadors. Aquesta tarda, a més, el primer equip juga a la mateixa hora a Saragossa (18:00h, Gol TV i Canal+ Liga), fet del qual Luis Enrique es lamentava fa uns dies en el seu Twitter: "Juguem al Mini el dissabte a les 18.00 contra l'Osca i coincideix amb el partit del primer equip. Llàstima". Tampoc ajuda gaire la manca de serietat que el club va mostrar en l'incident de fer pagar o no un preu simbòlic als socis en el Barça B-Tenerife.

L'entrenador asturià i els seus jugadors ho estan donant tot per què el Mini no sigui un estadi on l'afició visitant se senti més que la local. Potser toca que els seguidors culés els hi tornin, no?

Foto: www.fcbarcelona.cat

El Barça assalta La Fonteta (69-78)

2010-10-16T21:06:00.001+02:00

L'equip blaugrana s'emporta la victòria davant un València lluitador fins als últims minuts. Navarro, amb 22 punts, lidera els seus companys en el retorn a una de les poques pistes on el Barça va caure la temporada passada

El partit va començar amb un autèntic cicló ofensiu per part dels dos equips. Els de la Fonteta, liderats per Lishchuk i amb un 4/4 en triples en el primer quart, van aconseguir un màxim avantatge de vuit punts (26-18) sobre el Regal Barça. Però els de Xavi Pascual van sobreposar-se a l'encert valencianista amb un bon joc col·lectiu i un Navarro excel·lent des de la línia de tres (3/4), per arribar al final dels primers deu minuts amb el resultat de 28-25.

En els primers compassos del segon quart, Lorbek va posar per davant el Barça (28-30) per primer cop i el València ja no va poder superar-lo més, tot i que la igualtat va ser una constant fins als últims minuts del matx. Les defenses es van imposar a l'encert anotador exhibit a l'inici per ambdós equips i el segon temps va acabar amb un parcial de 8-14.

A la represa, els locals van posar contra les cordes els blaugrana quan Lishchuk, màxim anotador del seu equip, va establir el 48-50 al marcador. Però va aparèixer Pete Mickael, amb molèsties al genoll i inèdit fins aquell moment, que amb dos triples consecutius va donar al Barça una mica de respir al final del tercer quart (53-58). En els últims deu minuts, els blaugrana van seguir dominant en el marcador i van ampliar fins a deu el màxim avantatge aconseguit en el partit (63-73). Navarro, amb 22 punts, va ser el màxim anotador del matx.

Imatge: www.elmundodeportivo.es

El Madrid s’emporta el derbi (79-84) en l’estrena de la nova temporada ACB

2010-10-01T00:07:00.003+02:00

Asefa Estudiantes i Reial Madrid van obrir la temporada 2010-11 amb un partit força igualat que va caure del costat visitant gràcies a l'encert de Carlos Suárez (21 punts i 29 de valoració) i la millora del seu equip en defensa en la segona part. Els locals van deixar escapar un màxim avantatge d'onze punts

Els equips madrilenys van sortir a la pista del Palacio de los Deportes imprecisos i desencertats en les primeres jugades del partit. Amb el pas dels minuts, però, el joc ofensiu es va assentar i l'intercanvi de cistelles va ser una constant enfront d'unes defenses més aviat toves. A falta d'idees per jugar en estàtic, el Reial Madrid va aprofitar els robatoris de pilota i els rebots defensius per córrer al contraatac de la mà de Llull i Sergio Rodríguez. En l'Estudiantes, Gabriel, Asselin i Jasen van desplegar el seu joc a la pintura, anotant, traient faltes i aprofitant els tirs lliures (5/6).

En l'inici del segon quart, Estudiantes va estar més encertat en atac, especialment Germán Gabriel (10 punts en set minuts), i va aconseguir un màxim avantatge d'onze punts. Els locals, però, no van saber administrar aquest marcador i el Reial Madrid va arribar al descans només cinc punts per sota (44-39), gràcies, sobretot, a l'empenta de Llull. El menorquí va aconseguir sis punts consecutius en l'últim minut abans del descans.

A la represa, el Madrid va intensificar la seva defensa i no va deixar a Estudiantes moure la pilota amb la comoditat amb què havia jugat fins llavors. Els de Messina també van millorar en atac i van donar la volta al marcador amb un parcial de 0-9 (49-54). Carlos Suárez, ex Estudiantes, va liderar la reacció blanca i va anotar la meitat dels punts de seu equip en aquest quart (12 pts., 3/3 en triples i 3/4 en tirs lliures).

En l'últim quart, el Madrid va ampliar el seu avantatge, però Estudiantes va tornar a entrar en la lluita pel partit a cinc minuts del final gràcies a l'encert de Gabriel i Welsch (72-72). Amb la igualtat en el marcador, els dos equips van intercanviar cistelles de nou (algunes d'espectaculars, com un alley hoop de Granger), amb més encert per part del Madrid que, un cop per davant, va saber gestionar els últims compassos del partit.

Foto: www.marca.com

Enorme ensopegada del Barça B (5-1) en el camp del FC Cartagena

2010-09-11T22:22:00.002+02:00

Un filial blaugrana desdibuixat ha caigut per 5-1 davant un rival que s'ha mostrat superior en tots els aspectes del joc. El FC Cartagena, aspirant a pujar a Primera Divisió, no ha donat cap opció als homes de Luis Enrique, que a la mitja part ja perdien per 2-0. Als dos minuts de la represa, els locals han marcat el tercer i han sentenciat un matx on els joves jugadors blaugrana han rebut el primper gerro d'aigua freda de la temporada. Benja ha marcat el gol de l'honor a set minuts del final

Poc li va durar al Barça B la ratxa de bon joc i victòries en la seva tornada a la divisió de plata. Després de dos partits guanyats amb solvència a Vigo (enfront del Celta, 1-2) i al Miniestadi (enfront del Xereç, 2-1), en la tercera jornada l'equip blaugrana va rebre un autèntic bany de joc i gols al Municipal Cartagonova. El conjunt dirigit per Juan Ignacio Martínez va mostrar des del primer minut les seves intencions de jugar un futbol ofensiu i ben contruït des del darrera i deixar sense opcions el joc de toc i possessió a què ens té acostumats el filial blaugrana. Amb el ritme del partit totalment controlat, els locals van disposar de diverses ocasions abans d'avançar-se en el marcador en el minut 17, quan Cala va aprofitar un mal refús d'Oier a la sortida d'un córner. El segon del Cartagena no es va fer esperar i en el 27', Botelho va trobar una autopista per banda esquerra i amb una cursa digna d'Usain Bolt va deixar enrera Thiago i tota la defensa blaugrana per servir el gol al davanter Toché. Amb el 2-0, el Barça B va desaprofitar dues ocasions de tornar a entrar en el partit. En el 39', una gran combinació de Nolito, Thiago i Jonathan Soriano va acabar amb la pilota al pal; i en el 44', una altra bona combinació entre Nolito i Thiago que va malbaratar Saúl amb un xut molt fluix a les mans del porter Rebollo.

A la tornada del descans, el Cartagena va sentenciar el partit amb el tercer gol, obra de Toni Moral després d'una jugada de contraatac. El Barça B no va saber en cap moment com reaccionar i les badades en defensa van ser una constant. En el 65', Moral va guanyar l'esquena dels centrals blaugrana i va pujar el 4-0 després d'una gran assistència de Toché. L'entrada de Rochina per Soriano va donar una mica d'aire a l'atac blaugrana, que s'estavellava constantment contra la defensa murciana. En el minut 70, el jove davanter de Sagunt va disposar d'una clara ocasió, amb un xut de rosca que va acabar fora. Al 83', Benja va marcar el gol de l'honor a centrada de Nolito, que ja compta amb quatre assistències en tres partits. En el temps de descompte i amb el partit resolt des de feia estona, el veterà davanter Víctor va rubricar el 5-1 definitiu en l'enèsima badada defensiva del filial del Barça.

Luis Enrique, mitjançant Twitter, va reconèixer que "no havien estat en el partit en cap moment", després del "bon correctiu" que va suposar la primera derrota de la temporada. L'asturià, però, acabava amb un "millorarem", i molt ho haurà de fer el filial de cara als propers partits, contra l'Elx i el Numància al Miniestadi.

Imatges: www.futbolclubcartagena.com i www.sport.es

Allò que bé comença...

2010-08-28T21:22:00.002+02:00

I com va començar el partit a Balaídos; més d'una quinzena d'ocasions de gol es van comptar entre Celta i Barça B només en la primera part de joc. Els locals van disposar de les més clares i nombroses, però van topar amb un Miño incommensurable sota els pals. Les més efectives van ser dels blaugranes, que a la mitja part ja guanyaven 0-2 gràcies a l'encert de Soriano i Fontàs. En un segon temps menys intens però farcit també d'oportunitats, el davanter del Celta Dani Rodríguez va establir el definitiu 1-2

En els primers minuts a Segona A, el filial blaugrana es va mostrar nerviós i poc convençut de la seva gran qualitat al mig del camp (amb Oriol Romeu, Jonathan Dos Santos i Thiago), fet que va propiciar fins a quatre pèrdues de pilota i sengles contraatacs del Celta, ben resolts per un Rubén Miño que va salvar el seu equip de sortir golejat en la primera meitat. Per part blaugrana, només Benja va apropar-se a la porteria rival, però sense encert en la rematada final. En el minut 28, però, Jonathan Soriano va aconseguir el 0-1, després d'una jugada excel·lent de Nolito per banda esquerra, que va deixar el 'killer' blaugrana sol davant Falcó. El gol no va fer abaixar els braços a l'equip gallec, que va continuar posant a prova la destresa de Miño sota els pals i evidenciant dificultats dels blaugrana en defensa. En el minut 39, el Celta va disposar de tres ocasions consecutives (Papadopoulos de cap, De Lucas des de la frontal de l'àrea gran i Trashorras aprofitant un rebuig al límit de l'àrea petita), sempre aturades pel porter blaugrana. Abans del descans, però, va arribar el segon dels de Luis Enrique. Fontàs, que arribava des del darrera, remata una gran assistència de Nolito.

En la segona meitat, el Celta va seguir arribant més a l'àrea rival, però amb poc encert de cara a porteria, fins que en el minut 73 Dani Rodríguez, un dels millors de l'equip local, aconseguia l'1-2 a passada del gironí Joan Tomàs. Amb el pas dels minuts, el gran esforç de la primera meitat i la calor van començar a fer estralls en els jugadors d'ambdós equips, que no van incomodar més les porteries rivals.

En acabar l'encontre Luis Enrique destacava en el seu compte de Twitter "el bon inici de l'equip a Vigo, tot i que hi ha molts aspectes a millorar".

Fotos: http://www.fcbarcelona.cat/ i http://www.celtavigo.net/

Haurem de fer com la Milà

2010-06-23T09:28:00.002+02:00

No fa gaire Andreu Buenafuente va fer referència a Mercedes Milà en un dels seus monòlegs a La Sexta. Concretament, a la naturalitat amb què la periodista catalana va assegurar en una de les edicions de 'Gran Hermano' el normal que era fer pipí al mar quan s'estava a la platja. Doncs bé, durant dos dies -com a mínim-, rapitencs i visitants haurem de fer com la Milà i entrar al mar cada cop que haguem de buidar la bufeta.

Ahir al matí, dia 22 de juny, i sense avisar a l'Ajuntament -que els contracta i els hi paga per un servei que avui no oferiran- l'empresa Pronto Servis va decidir treure tots els sanitaris mòbils de totes les platges amb l'excusa que, altres anys, s'han patit desperfectes durant la revetlla de Sant Joan; és a dir, que hi ha gent que hi tira petards com a distracció. Així què? Tots hem de pagar per uns actes vandàlics que ni tan sols saben si es produiran avui? No sé si en un servei bàsic i públic com aquest, en una ciutat que els mesos d'estiu es deu al turisme, val el refrany aquell de más vale prevenir que curar...

Imatge: http://www.poly-klyn.com/

L'Eurolliga, Vistalegre i Navarro; és normal que el xiulin

2010-04-02T18:37:00.001+02:00

Que un seguidor del Reial Madrid xiuli un del Barça és quelcom lògic -també a l'inrevés-; forma part del seu ADN. No acostuma a haver-hi un raonament argumentat darrera de l'animadversió vers el rival, n'hi ha prou amb la camiseta que duu; però en el cas de Juan Carlos Navarro, darrera els xiulets hi ha uns números increïbles.

Amb l'escorta blaugrana vestint l'11 en el primer equip, Madrid i Barça s'han enfrontat cinc vegades en competició europea a la capital de l'estat, dues en el Top 16 i tres en play-off per accedir a la Final Four. Només en la primera actuació de Navarro -la més discreta amb set punts (1/2 en tirs de 2, 1/2 en triples i 2/2 en tirs lliures) en 16 minuts- l'equip català no va arribar a la final a quatre (temporada 2004/05). En les altres, dues victòries per als locals i dues per als visitants, Navarro va fer emmudir Vistalegre.

La temporada 2005/06, en el play-off a millor de tres, el Barça va fer valer el factor pista i va guanyar els dos partits al Palau; però tot i perdre a Madrid, Navarro va acabar amb 21 punts (1/5 en tirs de 2, 4/5 en triples i 7/8 en tirs lliures) en 22 minuts. La 2008/09, l'equip de Xavi Pasqual va deixar escapar la victòria en el primer partit del Top 16 a Vistalegre (85-83); els números de 'la bomba', però, van tornar a exasperar els seguidors blancs: 21 punts (3/9 en tirs de 2, 2/4 en triples i 9/10 en tirs lliures) en 29 minuts.

Aquesta temporada, molts merengues van respirar tranquils després de la victòria del Reial Madrid al Palau (63-70), que empatava la sèrie, i veient un Navarro totalment perdut en el tir exterior (0/10 en triples en els dos primers partits del play-off). Però el de Sant Feliu, líder indiscutible del seu equip i conscient de la importància de classificar-se per a l'onzena Final Four de la història del club, va tornar a 'bombardejar' el Palau de Vistalegre. El primer dia, Navarro va signar 24 punts (4/7 en tirs de 2, 4/6 en triples i 4/4 en tirs lliures) en 29 minuts i, el segon, 21 punts (4/4 en tirs de 2, 4/8 en triples i 1/3 en tirs lliures) en 25 minuts. Amb aquestes actuacions, a les quals es pot sumar alguna de memorable en lliga ACB (la temporada 2003/04 va anotar 30 punts en la victòria del seu equip 81 a 88), és normal que aquests dos dies els comentaristes es fessin ressò que Navarro era el jugador més xiulat a Vistalegre.

Foto: www.adn.es

Estadístiques extretes de www.euroleague.net

I si avui jugués Oier (o Miño)?

2010-03-17T13:52:00.002+01:00

Ahir vaig baixar al bar a veure el Chelsea-Inter, esperant gaudir d'un bon partit de futbol i de la companyia dels amics. Quan en un moment de la primera part -una de les poques vegades- el locutor de Gol TV va nombrar Ross Turnbull, la sorpresa es va dibuixar a les nostres cares. El Chelsea va haver d'afrontar la tornada de vuitens de la Champions amb el tercer porter a l'onze titular i amb un noi de 19 anys a la banqueta, Rhys Taylor (que veient la sort dels guardametes blues últimament tenia números per acabar sortint). I el panorama, traslladat al partit que aquest vespre disputarà el Barça enfront de l'Stuttgart, ens va espantar, i molt.

Imaginar que avui, amb l'1-1 de l'anada i el record de la primera part de diumenge, el Roger Saperas comença el repàs a l'onze del Barça amb un "Pinto a la porteria" ens posa els pèls de punta; però un "Oier (o Miño) a la porteria" provocaria més d'un cobriment de cor. La importància de Valdés en aquest equip -i en la consecució dels títols- és tan indiscutible que a ningú se li passa pel cap que el de l'Hospitalet no jugui tots els partits que queden fins a final de temporada. Però que passaria si es lesionés?

No sóc ningú per posar en dubte la qualitat dels porters suplents del Barça (tots recordem el "Pinto de inflexión" i els del planter acostumen a fer bones actuacions amb el filal), però és obvi que cap dels tres fa ombra a Víctor Valdés. Cada estiu s'obre el debat de si el Barça hauria de fitxar un porter que suposés una competència directa per a Valdés, però els experts en la matèria mai es posen d'acord. El que sí asseguren tots, i també Guardiola, és que a dia d'avui, l'equip titular del Barça el formen "Valdés i deu més", i ja podem resar tots perquè el de l'Hospitalet no es lesioni, no fins a final de temporada, fins que no arribi un reforç de garantia que no provoqui desmais si surt en l'onze titular d'un partit important.

Foto: http://news.bbc.co.uk

Dedicat a totes les dones treballadores

2010-03-08T17:50:00.000+01:00

Acabado en A, El canto del loco. Rock in Rio, Madrid, 2008.

S'abaixa la persiana

2010-02-22T21:59:00.004+01:00

La 63a edició de la Copa del Rei de bàsquet ja és història. El Regal Barça ha aconseguit el seu 21è títol coper amb una autèntica exhibició de bon joc enfront de l'etern rival, el Real Madrid (80-61). Els de Xavi Pasqual, que partien com a favorits, han anat de menys a més en el torneig del KO i han deixat clar que són un dels millors equips d'Europa. Però aquest article no va ben bé d'esport.

Durant quatre dies el bàsquet ACB ha aconseguit esgarrapar minuts als telenotícies estatals (entendre aquí Telecinco, Antena 3, Cuatro i La Sexta), un fet que només es tornarà a repetir quan es juguin els play-off pel títol de Lliga i si un o més equips espanyols arriben a la Final Four de París. Durant la resta de la temporada, el futbol (Primera i Segona Divisió, Champions League, Premier...), la Fórmula 1, el tennis, el motociclisme i l'NBA eclipsen la que es pot considerar la millor lliga de bàsquet d'Europa. Sorprèn que, per exemple, Antena 3 i Cuatro mostrin les millors jugades de l'NBA però ignorin els resultats de la jornada de l'ACB i l'Eurolliga. Han oblidat que Pau Gasol, José Manuel Calderón, Sergio Rodríguez i Marc Gasol (que, per cert, tampoc surten sempre) van jugar primer aquí? Han oblidat que Ricky Rubio té molts números per acabar jugant als Estats Units en breu? Potser llavors posaran imatges d'arxiu del base del Masnou jugant amb la Penya o el Barça.

Per sort, per aquells telespectadors que vulguin seguir l'actualitat basquetbolística d'aquí els queda Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola. Dues apostes, dos estils diferents, dues finestres on el bàsquet treu el nas totes les setmanes, no només amb les retransmissions, sinó també en els informatius. Mentre les dues teles públiques no abaixaran la persiana del bàsquet estatal i europeu fins a final de temporada, n'hi ha que ahir la nit van posar-hi el cadenat fins al maig.

Imatge: www.altaspulsaciones.com

Això és periodisme?

2010-02-20T19:01:00.002+01:00

Gràcies a aquesta nova eina periodístico-festiva que és el Twitter he descobert la portada del diari La Gaceta d'ahir divendres 19 de febrer. Ja sé que encara no puc considerar-me periodista i que em falten molts anys a l'esquena per opinar de segons què, però us puc ben assegurar que, en els quatre anys d'universitat, no em van ensenyar a fer això:

Està bé que s'autoproclamin un mitjà de dretes (només faltaria) però aprofitar un gest groller de l'ex president Aznar per fer demagògia contra el govern em sembla vergonyós.

Imatge: http://www.intereconomia.com/la-gaceta

En el camí del play-off

2010-02-10T09:24:00.009+01:00

"Estic segur que ens classificarem per al play-off d'ascens i, si no ho fem, m'empassaré les meves paraules". Així de contundent va ser Luis Enrique després del partit que el Barça Atlètic va perdre a Dènia (1-0) diumenge passat. El tècnic asturià confia plenament en el seu equip que, tot i baixar a la tercera posició després d'aquesta desfeta, continua mantenint totes les opcions de jugar l'ascens a Segona Divisió A.

La temporada passada, la primera amb Luis Enrique a la banqueta, el filial blaugrana va pagar en excés un inici irregular, que el va dur als llocs de descens, i es va quedar a les portes del play-off (cinquè a només un punt del quart classificat) tot i acabar invicte la segona volta. Aquesta primera experiència de Lucho com entrenador i la feina de Guardiola l'any anterior a Tercera van assentar les bases de l'equip que, a dia d'avui, pot tornar el Barça Atlètic a Segona A onze anys després de perdre la categoria (temporada 98-99). El bon joc exhibit pel planter fins ara augura el millor dels pronòstics.

Els partits del filial se solen caracteritzar pel seu plantejament ofensiu i el futbol de toc que tan bé defineix la filosofia del Barça. Els migcampistes blaugrana intenten tenir el domini de la pilota i dirigir l'atac del seu equip; els defenses s'incorporen a dalt en jugades d'estratègia; els extrems i davanters procuren desbordar les defenses rivals en cada jugada, i totes les línies pressionen quan el rival té la pilota. Tots ataquen, tots defensen. I en les 24 jornades que s'han disputat se'n troben diversos exemples. Enfront de l'Sporting Mahonès (J.10, 0-2), Nolito va obrir el marcador gràcies a una passada en profunditat de Jonathan Dos Santos. En la jornada 13, Thiago va avançar el seu equip enfront l'Alacant (2-1) amb una rematada de cap, després d'una centrada del defensa Montoya. Marc Muniesa, central juvenil que ja ha debutat amb el primer equip, va marcar el segon gol davant el Sabadell (J.7, 3-0) amb una rematada a la sortida d'un córner. Gai Assulin va aconseguir l'1-2 amb una centrada-xut des de la dreta, en l'enèsima incursió per aquesta banda enfront del Gavà (J.4, 1-3). I davant el Terrassa (J.17, 4-0), Jonathan Soriano, pitxitxi de l'equip amb 13 dianes, va marcar el 3-0 amb un xut des de la frontal de l'àrea. I així, en pràcticament els 44 gols que el filial porta marcats fins ara.

El resultat d'aquest treball col·lectiu es veu reflectit en la classificació: tercers amb 47 punts, 14 partits guanyats, cinc empatats i cinc perduts, 44 gols a favor i 23 en contra. Uns números molt semblants als que va aconseguir l'equip de Pep Guardiola l'any de l'ascens a Segona B. En 24 jornades, el Barça B també era tercer amb 50 punts, 15 partits guanyats, cinc empatats i quatre perduts, 47 gols a favor i 31 en contra.

El conjunt entrenat per Luis Enrique no ho tindrà fàcil, però el tècnic confia "al cent per cent que quan s'acabi la temporada jugarem el play-off".

Declaracions extretes de http://www.fcbarcelona.cat/
Fotos: http://www.sport.es/ i http://www.airfutbol.com/

Operació París

2010-01-27T22:03:00.011+01:00

Avui comença el Top16 de l'Eurolliga de bàsquet. Després d'una primera fase on ja han caigut vuit equips, els setze millors del vell continent lluitaran a partir d'ara per aconseguir arribar a la Final Four, que aquest any se celebrarà a París del 7 al 9 de maig.

Sens dubte, l'equip més destacat de la fase regular ha estat el Regal FCBarcelona. Els de Xavi Pasqual han passat invictes i amb uns números gairebé estratosfèrics: cinc victòries (d'un total de deu partits disputats) per més de 20 punts i només una per una diferència inferior a 10. A més, el joc exhibit pels blaugranes tant al Palau com lluny de Barcelona, els presenta, a hores d'ara, com els candidats més forts per guanyar l'Eurolliga aquest any. Pasqual ha reiterat en les rodes de premsa pre i post partits que tot el que han aconseguit fins ara no importa, que això no els dóna cap títol i que han de continuar treballant (una filosofia molt guardioliana, per cert). Però l'habilitat de Ricky, el talent de Navarro, la versatilitat de Lorbek, la força de Mickael, l'electricitat de Basile, l'elegància de Morris, l'espectacularitat de Vázquez, el treball de Grimau, l'entrega de Sada, el tarannà de Lackovic, la garra d'Ndong i el sacrifici de Trias auguren un 2010 ple d'èxits.

Els rivals a batre en aquesta fase seran el Maroussi BC, el Partizan i el Panathinaikos, actual campió de la competició. El Barça rebrà demà el Maroussi, a priori, l'equip més assequible, ja que els grecs s'han classificat últims del seu grup amb un balanç de quatre victòries i sis derrotes. La propera setmana, els catalans viatjaran a Belgrad, un desplaçament sempre complicat ja que el Partizan només hi ha perdut un partit durant la fase regular. I es tancarà la primera volta del Top16 amb un Barça-Panathinaikos al Palau. Segur que l'equip d'Obradovic i Jasikevicius encara recorda la dolorosa derrota de la temporada passada (90-66), en un partit on els blaugrana van superar els grecs en tots els aspectes del joc.

Madrid i Unicaja, en grups complicats
Igual que el líder de l'ACB, el Reial Madrid ha passat com a primer de grup, amb vuit victòries i dues derrotes. L'equip d'Ettore Messina té aquest any el repte d'aconseguir un títol continental que se'ls resisteix des de 1995. Com ha passat en l'equip de futbol, Florentino Pérez ha fet una inversió molt gran per tal d'evitar un altre any sense títols (els últims guanyats, Lliga ACB i Copa Uleb la temporada 2006-07), començant per l'entrenador italià (quatre vegades campió de l'Eurolliga) i canviant de dalt a baix l'equip, amb la incorporació de fins a deu jugadors nous en una plantilla de catorze.

Els nouvinguts Darjus Lavrinovic (13,8 pts./5,4 rb.) i Marco Jaric (8,5 pts./6 rb.) són els referents ofensius dels blancs que, al Top16, s'hauran d'enfrontar a l'Efes Pilsen, el Maccabi Electra i el Montepaschi, en el que s'ha anomenat "grup de la mort". Aquest vespre rebran l'Efes Pilsen de vells coneguts de la nostra lliga com Igor Rackocevic, Mario Kasun i Daniel Santiago. Els turcs han passat últims del seu grup, amb quatre victòries i sis derrotes. Després, el Madrid encadenarà dos partits fora de casa, primer a Tel Aviv i després a Sienna. Els de Messina es jugaran gran part de les seves possibilitats d'accedir als quarts de final en aquesta primera volta; no ho tindran fàcil.

L'Unicaja de Màlaga ha arrencat avui el Top16 amb una derrota, 86-78, a la pista del CSKA de Moscú, primer classificat. Els d'Aíto García Reneses, que parteixen com a segons de grup, no han pogut contra els russos, liderats per Ramunas Siskaukas (23 pts./4 rb./3 as./29 val.) i Viktor Khryapa (12 pts./13 rb./6 as./24 val.). El conjunt entrenat per Evgeny Pashutin és, juntament amb el Barça, un dels favorits per alçar-se amb el títol continental. Les dues properes setmanes, l'Unicaja tindrà la possibilitat d'assegurar-se dues victòries a casa, primer contra l'Asseco Prokom (últim del grup) i després amb el Zalgiris Kaunas (tercer).

L'equip malagueny ha mostrat la seva millor cara en la primera fase de la competició europea, amb un balanç de set victòries i tres derrotes. A la Lliga ACB, en canvi, ha protagonitzat un dels pitjors inicis que se li recorda, amb cinc partits perduts consecutius. A més, l'equip de Reneses s'ha quedat fora de la Copa del Rei per primer cop en les últimes sis temporades; tot una desfeta. Els andalusos, però, han començat amb bon peu la segona volta domèstica, amb dues victòries en dos partits.

La pilota ja està a l'aire, els setze millors conjunts europeus ja han començat la seva 'Operació París', que els ha de portar a la ciutat de les llums el proper mes de maig per intentar proclamar-se millor equip d'Europa.

Fotos: www.euroleague.net i espndeportes.espn.go.com

L'altre gran clàssic

2008-12-19T01:40:00.015+01:00

Després de passar les últimes setmanes discutint sobre quants gols li endossaria el Barça al Real Madrid al clàssic del 13 de desembre passat, ha arribat l'hora que es faci sentir el Palau i es parli de l'altre gran clàssic.

Igual com passa amb l'esport rei, el Barça-Madrid de bàsquet és un partit a part, un parèntesi en la trajectòria d'ambdós equips que es converteix en un encontre únic on els sentiments s'imposen molts cops a la pissarra. Si més no a les grades. El públic del Palau és un dels que més entén de bàsquet a Espanya, sap quan l'àrbitre s'equivoca y quan encerta, tot i que de vegades ho dissimuli amb protestes i xiulets, sap quan els equips juguen bé i aplaudeixen un alley-hoop espectacular del rival. Però al Barça-Madrid, la pissarra es deixa a casa, perquè els nens hi dibuixin, i es va al Palau amb una bufanda o una camiseta i la il·lusió que vas a veure un partit irrepetible. Els que hem tingut la sort de viure algun Barça-Madrid en directe al Palau sabem que pot passar de tot. Es pot guanyar, es pot perdre (encara fa mal la cistella de Djordjevic), però estem segurs de que sempre recordarem aquest partit.

Aquest any sembla que el Palau no entén de crisi. L'afició està responent i demà tornarà a omplir les grades del coliseu blaugrana. Prop de sis mil persones estaran donant suport al seu equip des del minut menys cinc i fins que el xiulet final de l'àrbitre ja no ressoni. El culé tornarà a ser el sisè jugador blaugrana, amb ànims y aplaudiments per als locals i xiulades ensordidores per als visitants. És el guió dels clàssics. El desenllaç, al minut 40.

Fotos: www.deportistadigital.com i www.webdelcule.com

Un kit kat molt llarg

2008-09-25T11:34:00.008+02:00

És estrany com les persones ens anem cansant de les coses que ens envolten (una cançó, una sèrie, un reality, un menjar...), inclús d'aquelles que fem nosaltres mateixos. I els blogs en són un clar exemple. Aquests primers dies de setembre, quan la connexió a Internet torna a ser una constant a la meua vida, he vist com he deixat morir poc a poc aquest espai i com molta altra gent ha fet el mateix. Però ja que la reflexió sobre la caducitat de les coses m'ha despertat aquest matí (juntament amb les obres del pis de dalt a les 8 del matí), he decidit reenganxar-m'hi.

Potser que expliqui la foto que acompanya aquest escrit. De veritat que no és gratuïta. Un dels motius pels quals ha semblat que tancava la porta d'aquest espai ha estat la falta d'Internet durant els mesos d'estiu. Per vuitè any consecutiu m'he passat juliol i agost servint canyes i gelats (entre ells el de la foto!) al xiringuito de la família, al poble. Un kit kat del que vull que sigui la meua vida professional, però que sempre em deixa bons records amb les històries que es creuen entre ronda i ronda. Un kit kat entre l'inici de la fi de la carrera i l'inici de l'inici d'una incògnita que encara no sé quan ni com es resoldrà. Ja es veurà.

De moment, contenta amb les pràctiques a Mundo Deportivo i amb la sensació que créixer pot tenir el seu què.

Foto: www.helados.nestle.es

Manifest blocaire contra el transvasament

2008-05-18T21:21:00.008+02:00

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l'Ebre), 15 de maig de 2008

El discurs de la raó

2008-05-12T14:44:00.007+02:00

La raó que et dóna l'experiència personal i viure de primera mà els conflictes armats dels últims anys i les seves conseqüències en la vida de la gent. I la raó la té Gervasio Sánchez, fotoperiodista guardonat amb el XXV Premi Ortega y Gasset de Fotografía. En el bloc d'Enrique Meneses (periodista, fotoperiodista i escriptor) trobem el discurs que va pronunciar en l'entrega del premi, davant de gran part de la plana política espanyola.

El guardó li han concedit per aquesta fotografia, 'Sofia i Alia', del projecte/exposició/llibre 'Vidas minadas'. Vaig tenir l'ocasió de veure-la al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fa uns mesos, després d'haver vist el reportatge al 30 Minuts. Sens dubte una veu molt crítica del drama de les mines que, com diu el mateix Sánchez en el documental, són uns soldats molt barats i molt efectius, perquè el cost de producció és molt baix, no mengen, ni beuen, tenen una vida molt llarga i sempre estan a punt per emportar-se una vida.

En el discurs, que podeu llegir més avall, el fotoperiodista arremet contra els governs espanyols de tota l'era democràtica per haver consentit que Espanya continués sent un dels països exportadors d'armes; i, tot i haver signat tractats com el d'Ottawa (1999, Convenció sobre la Prohibició de l'Ús, Emmagatzemament, Producció i Transferència de Mines Antipersona i sobre la seva Destrucció), no fa el necessari per ajudar les víctimes que, al cap i a la fi, són el més important i les que més pateixen els efectes de l'enrequiment de governs i empreses pel tràfic d'armament. Víctimes a qui Gervasio Sánchez ha volgut donar veu i demostrar al món que, tot i les dificultats, el dolor, l'odi, la pobresa... tenen força per continuar vivint.

Foto: www.elpais.com

Estimados miembros del jurado, señoras y señores:

Es para mí un gran honor recibir el Premio Ortega y Gasset de Fotografía convocado por El País, diario donde publiqué mis fotos iniciáticas de América Latina en la década de los ochenta y mis mejores trabajos realizados en diferentes conflictos del mundo durante la década de los noventa, muy especialmente las fotografías que tomé durante el cerco de Sarajevo.

Es un gran honor porque varios de mis mejores amigos a los que respeto profesionalmente pertenecen a la plantilla de este diario. Queridos Ramón Lobo, Guillermo Altares, Miguel Ángel Villena, Jorge Marirrodriga, Francesc Relea, Miguel Gener, Alberto Ferreras, Gorka Lejarcegui, incluso tú querido Alfonso Armada, a los que he nombrado y a los que tengo en mi mente, a todos vosotros que me apoyasteis en los momentos más duros os dedico este premio de todo corazón.

Quiero dar las gracias a los responsables de Heraldo de Aragón, del Magazine de La Vanguardia y la Cadena Ser por respetar siempre mi trabajo como periodista y permitir que los protagonistas de mis historias, tantas veces seres humanos extraviados en los desaguaderos de la historia, tengan un espacio donde llorar y gritar. No quiero olvidar a las organizaciones humanitarias Intermon Oxfam, Manos Unidas y Médicos Sin Fronteras, la compañía DKV SEGUROS y a mi editor Leopoldo Blume por apoyarme sin fisuras en los últimos doce años y permitir que el proyecto Vidas Minadas al que pertenece la fotografía premiada tenga vida propia y un largo recorrido que puede durar décadas.
Señoras y señores, aunque sólo tengo un hijo natural, Diego Sánchez, puedo decir que como Martín Luther King, el gran soñador afroamericano asesinado hace 40 años, también tengo otros cuatro hijos víctimas de las minas antipersonas: la mozambiqueña Sofia Elface Fumo, a la que ustedes han conocido junto a su hija Alia en la imagen premiada, que concentra todo el dolor de las víctimas, pero también la belleza de la vida y, sobre todo, la incansable lucha por la supervivencia y la dignidad de las víctimas, el camboyano Sokheurm Man, el bosnio Adis Smajic y la pequeña colombiana Mónica Paola Ojeda, que se quedó ciega tras ser víctima de una explosión a los ocho años. Sí, son mis cuatro hijos adoptivos a los que he visto al borde de la muerte, he visto llorar, gritar de dolor, crecer, enamorarse, tener hijos, llegar a la universidad.

Les aseguro que no hay nada más bello en el mundo que ver a una víctima de la guerra perseguir la felicidad. Es verdad que la guerra funde nuestras mentes y nos roba los sueños, como se dice en la película Cuentos de la luna pálida de Kenji Mizoguchi.
Es verdad que las armas que circulan por los campos de batalla suelen fabricarse en países desarrollados como el nuestro, que fue un gran exportador de minas en el pasado y que hoy dedica muy poco esfuerzo a la ayuda a las víctimas de la minas y al desminado.
Es verdad que todos los gobiernos españoles desde el inicio de la transición encabezados por los presidentes Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar y José Luis Rodríguez Zapatero permitieron y permiten las ventas de armas españolas a países con conflictos internos o guerras abiertas.
Es verdad que en la anterior legislatura se ha duplicado la venta de armas españolas al mismo tiempo que el presidente incidía en su mensaje contra la guerra y que hoy fabriquemos cuatro tipos distintos de bombas de racimo cuyo comportamiento en el terreno es similar al de las minas antipersonas.
Es verdad que me siento escandalizado cada vez que me topo con armas españolas en los olvidados campos de batalla del tercer mundo y que me avergüenzo de mis representantes políticos. Pero como Martin Luther King me quiero negar a creer que el banco de la justicia está en quiebra, y como él, yo también tengo un sueño: que, por fin, un presidente de un gobierno español tenga las agallas suficientes para poner fin al silencioso mercadeo de armas que convierte a nuestro país, nos guste o no, en un exportador de la muerte.
Muchas gracias.

La prova, jajaja

2008-05-03T20:38:00.007+02:00

Grata sorpresa avui per la tele. El Lluís Cervelló m'ha ensenyat aquesta foto del dissabte passat, del primer partit de les semifinals de la divisió d'honor d'hoquei herba entre l'Atlètic Terrassa i el Club Egara (va guanyar l'Atlètic i demà hi torno al primer de la final, aquest cop contra el Polo). Ja sé que és pretenciós fins a l'infinit, però m'ha fet molta gràcia. A més, mons pares sempre em pregunten si sóc jo qui aguanta el micro a les peces que faig. Aquí hi ha la prova irrefutable. Jajaja.

Foto: http://www.okeydigital.es/

Els últims de la classe

2008-04-27T23:37:00.005+02:00

Una de les primeres vegades que vaig parlar amb algú català de fora de les Terres de l’Ebre el primer que em va dir va ser: tu ets de Lleida, no? Poc després algun altre deia: ah, amb aquest parlar ets de València, no? Doncs, no. Ni d’un lloc, ni de l’altre.
Sempre he tingut la sensació que els pobles de la zona ebrenca érem com els últims de la classe, que la resta del país anava aprovant, alguns amb matrícules, i natros sempre suspeníem. Inversió, infraestructures, publicitat, compareixença positiva als mitjans (no només perquè han interceptat un carregament de droga al port de La Ràpita o d’Alcanar), personalitats ebrenques amb càrrecs importants, mesures per al desenvolupament sostenible de la zona, recuperació de la memòria històrica, projecció de la cultura ebrenca...
Durant els últims mesos les Terres de l’Ebre han tornat a sortir a les primeres pàgines de diaris i el Cuní n’ha parlat mentre la gent es prenia els croissants amb cafè amb llet. Ostres! És veritat que més a baix de Salou encara és Catalunya i ... Coi! Tenen aigua i lloc de sobres per instal·lar magatzems de residus nuclears. Total, ja tenen una central oberta i l’aigua la tiren al mar.
Penso que el tema de la sequera és prou complicat i preocupant com perquè en faci ara aquí una reflexió al respecte. Només diré dues coses: una, busqueu la intervenció d’Antonio Canicio a Els Matins de TV3 del dilluns 21 d’abril i sabreu perquè quan el Conseller Baltasar va anar a Tortosa se’l va rebre amb un nus de sal. I dues, se suposa que signar un pacte implica responsabilitat de les parts de respectar-lo, sense tenir en compte si s’està a una banda o l’altra.
L’última carabassa que ens hem emportat ha estat els nous trens Avant que la Renfe ha posat en marxa per unir Barcelona, Lleida i Tarragona amb la meitat del temps, aprofitant les infraestructures de l’AVE. Un altre cop Catalunya acaba per la zona del Tarragonès i les Terres de l’Ebre tornen a ser terra de ningú, a més de dues hores de Barcelona amb tren, un lloc on discuteixen i parlen raro... Ah! I on es menja molt bé! Tan de bo les polítiques socials, econòmiques, d’infraestructures, etc. a la zona ebrenca depenguessin d’un suquet de peix o d’un arròs caldós. Ens llicenciaríem amb honors.

Primera visita oficial

2008-03-31T15:13:00.008+02:00

Per fi, després de dos mesos amunt i avall per estes terres catalanes, els de TV3 em van enviar al costat de casa, a un dels llocs que més han significat per a mi en els últims anys, esportivament parlant: al Palau Blaugrana. Ahir vaig fer la meva primera visita com a 'periodista' al Palau, i quina estrena! Els que em coneixeu sabeu que la meva debilitat és el bàsquet, però des de fa un temps el cuquet de l'handbol m'ha mossegat i quan divendres vaig veure el planning de rodatges, em vaig emocionar. Segur que Barrufet i companyia sabien que hi anava, perquè van jugar un dels millors partits d'aquesta temporada -cert és que el rival (Torrevella) no va mostrar el seu millor joc. Acreditació al coll, vaig poder gaudir del partit a peu de pista i, no, no vaig rebre cap pilotada (toco fusta per si de cas hi torno).

Conyes a part, els jugadors de Manolo Cadenas van jugar un partit complert, molt encertats en atac, encapçalats per Iker Romero, màxim anotador amb 9 gols (3 de penal), i ben posicionats en defensa, destacant el doble pivot Garabaya-Nagy a la primera part i Garabaya-Noddesbo a la segona. I com no, David Barrufet va tornar a ser el porter inexpugnable que tots recordem (i va donar descans a Kasper Hvidt, que ja li tocava). Amb aquesta victòria per 36 a 20 el Barça es torna a col·locar a dos punts del Ciudad Real, i va descontant els partits que li queden per enfrontar-se al líder en la penúltima jornada.

Aquí acaba el paràgraf periodístic i comença el sentimental. Fa uns mesos vaig poder entrevistar el David Barrufet per a una assignatura de la carrera i vaig quedar encantadíssima de la vida amb ell, amb el grup i amb el bon tracte que hem van donar els de premsa. Són un equip exemplar, bons companys dins i fora de la pista. Amb la crisi extrema que està patint el futbol, és una llàstima que els nois de l'handbol no apleguin ni un miler d'aficionats culés.

Fotos: www.fcbarcelona.cat

Qui ha apagat el llum?

2008-03-04T21:20:00.010+01:00

Avui he viscut una situació del tot inesperada a la uni. Mentre preparàvem la pràctica del butlletí de ràdio i estàvem literalment pegats als ordinadors, a Internet i a la ràdio per saber l'última hora de les notícies del dia ens hem quedat a les fosques. Primera reacció: MERDA!! I ARA QUÈ?! Segona reacció: anem a la biblioteca. Tercera reacció: TOT EL CAMPUS ESTÀ A LES FOSQUES. A hores d'ara no sé què ha passat, només que hem hagut d'ajornar la pràctica quan ja ho teníem tot prou lligat. Fa ràbia que això passi els dies que tenim assignatures interessants i no algun dels grans rollos teòrics que caracteritzen la meua carrera. Què hi farem! Quan sàpiga alguna cosa ja informaré.

Tots a les fosques 2a part
Aviso que la informació que deixaré no està contrastada al 100%, però després de veure les notícies i uns fulletons informatius que han deixat per la facultat, us puc dir que sembla ser que l'apagada d'ahir va ser fruit del desallotjament de la cinquantena d'estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB per part dels Mossos d'Esquadra. No sé ben bé com va anar la cosa així que us aconsello seguir les informacions que surten al 3/24.

PD: 6 de març, manifestació en contra del Pla Bolonya.

Imagen: http://laguerrasintregua.wordpress.com

Per on començar...

2008-02-24T21:47:00.019+01:00

Sembla que ja està sent un costum actualitzar el bloc els diumenges a la nit; no ho faig expressament, però és un dels únics moments de calma relativa que tinc durant la setmana. Mentre escolto el Pou i companyia a Rac1 (molt recomanable per aquells que voleu riure i passar una bona estona, a més de saber que fa el Barça) penso en la setmana que he tingut. Per on començar...

Ha estat la primera setmana de l'últim quadrimestre de la carrera, que es diu prompte. Conclusions? La meva vida social serà pràcticament inexistent, excepte la relació amb els teòrics dels llibres i els d'Esports de TV3, i els meus compis (no m'oblido de vatros; què seria de mi sense la vostra amistat!). Treballs, parcials i pràctiques seran el meu pa de cada dia; això sí, festeta al juny!! Fora exàmens i a la platgeta amb els mañicos. O l'altra banda del món amb els guiris (això últim ja ho veurem, si el Ministerio està generós intentaré anar el més lluny possible to speak English -resarem a Santa Beca perquè es faci realitat). Una altra conclusió? Sortiré guapa a l'orla, jeje. Per aquells que no creuen en la màgia, combineu planxa dels cabells, maquillatge i arracades i tindreu gairebé un miracle. Per cert, aprofito aquestes línies per reivindicar dues coses: primera, que no facin les fotos al desembre, quan el moreno de l'estiu és un bonic record i les ulleres pels treballs i l'estudi d'exàmens comencen a ser profundes, i segona, que el Puig i el Manel Mateu haurien d'aparèixer a la meva orla.

Continuem... Avui he acabat el tercer cap de setmana oficial com a estudiant en pràctiques a TV3. Què puc dir?! Està sent una gran experiència perquè, a part d'anar amunt i avall veient futbol, bàsquet, atletisme, waterpolo, hoquei patins... per tot Catalunya, visc en primera persona com es fa això de la tele. Les connexions amb la FORTA, els consells de redacció, com es fan les escaletes, el "una mica de silenci que gravem veus!", les presses del TN i del directe... i el bocata del vespre! I, a més, puc fer les meves cosetes. A part d'una mitja crònica de l'Hospitalet-Terrassa per al Futbol.Cat (massa lluny ja en les dates), ahir, dissabte 23F (quina data també!), va sortir a Esports 33 una notícia muntada, escrita i locutada per una servidora. Els nois del waterpolo bé s'ho valien, en tots els sentits ;-) Tot i els problemes tècnics que estem tenint els becaris, he de dir que, a aquestes alçades, el balanç és més que positiu. Tots a la redacció et donen un cop de mà quan cal (que és sovint!) i els càmeres amb qui anem per aquesta terra nostra ens cuiden molt bé. No podria demanar més.

Aquesta setmana, però, també m'agradaria destacar-la per quatre coses que han passat al món. Els titulars dels últims dies a tots els mitjans les estableixen perquè, com bé diuen per la facultat i al món comunicatiu, són els mitjans qui marquen l'actualitat. Començàvem la setmana amb la renúncia de Fidel Castro a seguir al capdavant del govern cubà. La notícia va fer il·lusionar-se la comunitat internacional davant una possible obertura de l'illa cap a la democràcia. Aquest matí, però, s'han acomplert els pronòstics i el germà de Fidel, Raúl Castro, ha estat escollit per dirigir el règim comunista a partir d'ara. Els, per a dir-ho d'alguna manera, desil·lusionats d'abans veuen la llum al final del tunel en què Raúl només és cinc anys més jove que Fidel i això, tard o d'hora, comportarà la fi del règim més llarg del segle XX.

L'AVE arriba a Barcelona. El dimecres 20, els passatgers del pont aeri ja tenien una alternativa al tràfec de l'aeroport per arribar fins a Madrid. Duem quatre dies de TGV a Barcelona, amb viatges cap a Lleida, Tarragona i Madrid i ja es parla de la propera connexió amb Girona per arribar fins a França. Davant de la gran quantitat de pàgines de diaris i hores a tele i ràdio que s'han dedicat a aquest tema, i de si és més ràpid arribar a la capital de l'Estat amb tren o amb avió (quin gran esforç periodístic!!), jo, resident a Barcelona però que visito sovint el meu poble (a uns 200 km tant de Barcelona com de València) em pregunto quants anys passaran fins que sigui més ràpid arribar a La Ràpita que a Madrid (a uns 600 km).

I comença la campanya electoral. Que no havia començat ja? Per sort o per desgràcia estem patint una sobreinformació de la política els últims anys i això fa que tinguem la sensació que ja fa temps que els partits s'estan autopromocionant i atacant constantment. Bé, de fet, no és una sensació perquè és ben cert, i per això no deixa de ser curiós que l'únic de diferent des que es va encetar la campanya és que ara, a més, et demanen el vot. Com a mínim se'n recorden de natros. A veure si se'n recorden després.

I ja per acabar, no puc anar dormir sense escriure quatre ratlles sobre la situació de la Lliga. Avui he anat al Camp Nou amb mons pares i he gaudit amb els gols del Barça (especialment el tercer, jugada preciosa que combinen Touré, Messi i Eto'o). En acabar-se he escoltat la retransmissió del Madrid per Rac1. El Barça a 2 punts dels de Schuster a falta de 13 jornades per acabar-se la Lliga. I Robben celebrant el gol a la Cibeles...

Fotos: http://www.laguia2000.com/ i http://www.ecoclimatico.com/

I love this game

2008-02-17T20:34:00.004+01:00

Aquest cap de setmana s'està celebrant l'All Star de l'NBA. Després de la gran actuació de Joan Carles Navarro (14 punts en 20 minuts, 4 rebots, 4 assistències i 2 pilotes recuperades) en el partit dels rookies contra els sophomores, que es van emportar els jugadors de segon any per 136 a 109, han vingut els concursos. Jason Kapono (Toronto Raptors) ha revalidat el títol de canoner de la lliga per segon any consecutiu, gesta que estava en mans de Peja Stojakovic (títols el 2002 i 2003).

I un cop més les esmaixades han centrat l'atenció del dissabte. El superman Dwight Howard s'ha emportat el trofeu de l'Slum Dunk d'aquest any, en un concurs marcat per l'originalitat de les esmaixades. Una escala, un pastisset amb candeleta inclosa i una disfressa de superheroi són algunes de les excentricitats que han fet pujar el nivell d'un concurs que els últims anys s'havia estancat bastant. Al You Tube i també al 3alacarta podeu veure el vol sense motor del nou Clark Kent.

Però mirant cosetes pel You Tube m'he posat nostàlgica i us deixo les 10 millors esmaixades de l'Slum Dunk de l'All Star (segons NBATV i fins el 2006)

10. 1976: Julius Erving, Dr. J, The Doctor

9. 1979: Dominique Wilkins

8. 1988: Michael Jordan

7. 2003: Desmond Mason

6. 2004: Jason Richardson

5. 2000: Vince Carter

4. 1987: Michael Jordan

3. 1986: Anthony Spud Webb

2. 2003: Jason Richardson

1. 2000: Vince Carter

Jo em quedo amb la 5 i la 4. Sóc de les clàssiques i Carter i Jordan són de lo milloret que ha passat per una pista de bàsquet.

PD: Prometo que el proper post no serà d'esports (m'he de desintoxicar, jeje)

Rudy volia la copa, i ja la té!

2008-02-10T22:49:00.004+01:00

Després del post sobre la derrota del Barça ja m'agrada fer-ne un sobre la victòria de la Penya. Tot i que sembli incompatible, m'alegro moltíssim que el Joventut hagi aconseguit el títol (i ja veieu que s'ha complert la maledicció sobre la sort de l'amfitrió). No he pogut veure el partit, així que us recomano que consulteu la pàgina oficial de l'ACB, on hi ha una àmplia informació de la final, amb vídeos d'ACBTV, i de la resta de partits.
Sí he vist com Rudy aixecava la copa de campions, com recollia el trofeu com a jugador més valuós (MVP) del torneig i com la pista era una festa verd-i-negra. Aquesta era una assignatura pendent del jugador balear abans d'empendre el viatge de l'NBA.

Enhorabona campions!

Foto: http://www.elconfidencial.com/

Crònica d'una derrota anunciada

2008-02-08T12:14:00.004+01:00

Fa uns dies, a Versió RAC1 (de dilluns a divendres de 16.00 a 18.00 a RAC1) van fer un repàs de molts dels titulars que feien referència a l'obra de García Márquez i les seves variacions. És curiós com una frase es pot usar per a moments i situacions tant diferents i, encara que ja sé que és un tòpic com una casa de pagès, em feia gràcia titular així el post (l'únic divertit que hi trobo).

No fa ni 24 hores que feia referència a una de les malediccions de la Copa del Rei de bàsquet: el defensor del títol no el revalida per segon any consecutiu des que ho fes el Barça el 1984. Doncs bé, ahir es va complir, i de quina manera. L'AXA Barça va tornar a demostrar que és un equip molt desestructurat, que no sap a què juga i que es val del dia que tinguin dos o tres jugadors clau (ahir Lakovic -triples en moments clau- i Trias -immens jugant per la línia de fons).

Ja fa temps que aquest Barça no convenç, ni el seu sistema de joc, ni la majoria de jugadors, ni l'entrenador, ni el director tècnic... Em deixo algú? A sí, ni el president. La gestió que s'ha fet del bàsquet (i de la resta de seccions) sota el mandat de Laporta és molt deficient, mostra -crec- d'una manca d'interès per part dels alts càrrecs per tot allò que no té relació amb el Camp Nou i si Ronaldinho està bé o fa panxa. Que es prepari el Jan el proper cop que vagi al Palau, perquè la mocadorada serà memorable. Com també ho serà la xiulada que rebrà -segur- Ivanovic el proper partit. Penso que és un bon entrenador (bé ho va demostrar al TAU) però situacions com el final del partit d'ahir (tan difícil és fer una falta personal???) m'ennuvolen la raó i em fan creure que els tècnics serbis ja no són el que eren.

El Iurbentia Bilbao va ser el just guanyador del matx i demà s'enfrontarà al TAU (si guanya complirà la segona maledicció: l'amfitrió no aconsegueix el títol des del 2002). Espero que avui, els equips catalans facin una millor actuació i aconsegueixin el pas a semifinals. Sort!

DKV Joventut-Pamesa València; 17.45h (C33 - Teledeporte)

Real Madrid-Akasvayu Girona; 20.00h (TVE La2)

4 mesos, 3 setmanes i 2 dies o com la realitat et pega una bufetada

2008-02-07T17:31:00.010+01:00

No sé si serviria com a crític de cinema. Suposo que veure tantes pel·lícules i tan diferents al final t'ha de crear una capa d'impermeabilitat vers les històries, perquè veure moltes pelis com la d'ahir t'acabaria afectant massa. Jo encara estic pensant si m'ha agradat o no. No puc negar que és una gran pel·lícula, però, com diu ma mare, no per això t'ha d'agradar.

Un drama molt dur, ambientat a la Romania comunista de finals dels 80, explica la història d'una noia que vol interrompre el seu embaràs en un país on és il·legal. El pes de la narració, però, recau sobre la seva amiga... No us dic res més, perquè és un relat per veure, no per llegir en un post i, si realment la voleu veure, està bé que experimenteu la pel·lícula des de la ignorància, com jo. Això sí, us aviso que l'engoixa us durarà; de fet, en acabar la peli es podia palpar en la sala dels Verdi (amb més gent de la que em pensava).

Amb tot, i mentre tornava cap a casa, pensava que a mi, el que més m'afecta de pel·lícules com 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies és que t'expliquen coses que passen o passaven de veritat. Afortunats tots els que no ho hem patit. Desafortunats aquells que ho ignoren.

Foto: http://www.fotogramas.es/

El Barça s'aferra a la lluita per la lliga

2007-12-13T09:14:00.002+01:00

Iker Romero i Kasper Hvdit, protagonistes de la victòria blaugrana sobre el Ciudad Real

El Palau Blaugrana va viure ahir un gran partit d'handbol. Els dos equips capdavanters de la lliga van disputar un encontre amb aires de final, que es va decantar del costat dels locals (26-24) en els últims minuts del matx. L'agressivitat defensiva dels dos equips i l'encert dels porters titulars van marcar un partit on el Ciudad Real va acusar la baixa del pivol Rolando Urios, lesionat.

Barça i Ciudad Real van començar tensos, amb errors en atac però molt ben posicionats en defensa. Cadenas i Dujshebaev van plantejar un esquema 6:0 difícil de superar. Noddesbo i Nagy, doble pivot blaugrana, i Laen i Zorman, pivot i central manxecs, aturaven una i una altra vegada els intents d'atac dels rivals. A partir del minut nou, i amb un pobre empat a dos al marcador, el Barça va augmentar la intensitat defensiva, i l'efectivitat i velocitat de Jesper Noddesbo i Juanín García van posar els locals 6-2, màxim avantatge fins llavors. El rendiment de l'extrem de Lleó va suplir l'absència de Víctor Tomàs, baixa per una lumbàlgia. Temps mort del Ciudad Real. A la represa, Stefansson va agafar el protagonisme en l'atac dels manxecs, amb dos gols gairebé consecutius, mentre el Barça perdia pilotes en els intents de contraatac. El Ciudad Real va remontar la diferència i va empatar a vuit en el minut 25 (gol de Zorman), amb superioritat numèrica després de l'exclusió de Garabaya. Iker Romero va trencar l'empat sobre la botzina (9-8).

El Ciudad Real va començar dominant la segona part, amb un parcial de 0-3 i posant-se per primer -i únic- cop per davant al marcador (9-11). El canvi defensiu a 5:1 que Dujshebaev va posar sobre el parquet mostrava resultats i els manxecs podien córrer al contraatac. Cadenas canvia llavors Kasper Hvdit, poc encertat en la represa del partit, per David Barrufet. El capità blaugrana, però, no tenia el seu dia i va encaixar vuit gols. Per contrarrestar l'encert del Ciudad Real, encapçalat per Siarhei Rutenka, va aparèixer Iker Romero, desapercebut a la primera part. El central vitorià va superar un rere l'altre els homes més avançats de la defensa del Ciudad Real i va mantenir el seu equip al capdavant del marcador amb set gols en 12 minuts (19-18, min. 45). Amb aquesta igualtat constant, Hvdit va tornar sota els pals de la porteria local.

Juanín García va agafar el relleu de Romero i amb tres recuperacions i gols consecutius va mantenir els blaugrana per davant al marcador, després que Rutenka i Stefansson convertiren dos llançaments des dels set metres (24-21, min. 52). Dues parades del porter danès del Barça i un gol de Lozano van deixar el marcador 25-21 per als locals -màxim avantatge- a falta de cinc minuts per al final. El Ciudad Real, però, no va abaixar els braços.

Al final del partit es van tornar a veure les defenses contundents dels primers minuts i els porters tornaven a ser inexpugnables. Dues parades Sterbik, tres Hvdit. Tot i això el Ciudad Real es va acostar a un sol gol del Barça (25-24) a 15 segons del final, després d'un llançament des dels set metres de Rutenka. Però ja era tard. El Barça va aguantar la seva possessió i Albert Rocas va marcar el definitiu 26-24 en l'últim segon.

Amb aquesta victòria els de Manolo Cadenas es posen a només un punt del Ciudad Real, que continua líder de l'ASOBAL, a una jornada del final de la primera volta.

Fotos: www.fcbarcelona.cat